vist per sentència

La set­mana que dei­xem enrere ha estat mar­cada pel judici a la pre­si­denta de Junts, Laura Borràs. Durant vuit llar­gues ses­si­ons, hem vist des­fi­lar per la sala prin­ci­pal del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia tes­ti­mo­nis, pèrits i acu­sats. Hem assis­tit a decla­ra­ci­ons excul­patòries dels dife­rents con­se­llers de Cul­tura, amb qui va tre­ba­llar com a direc­tora de la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes, però també a mani­fes­ta­ci­ons incul­patòries per part d’una fun­cionària de la ins­ti­tució, que va asse­gu­rar que havia aler­tat repe­ti­da­ment Borràs de les irre­gu­la­ri­tats en les con­trac­ta­ci­ons. També s’ha con­fir­mat el pacte entre dos acu­sats i la Fis­ca­lia, que ha aca­bat de posar la pre­si­denta de Junts con­tra les cor­des. Ha estat un judici mediàtic, amb un segui­ment minut a minut, i és molt pro­ba­ble que cadascú hagi fet la seva pròpia valo­ració, òbvi­a­ment con­di­ci­o­nada per la sim­pa­tia o anti­pa­tia envers l’acu­sada i el seu par­tit i per les infor­ma­ci­ons i valo­ra­ci­ons que hem anat publi­cant els mit­jans de comu­ni­cació. En qual­se­vol cas, més enllà de la neces­si­tat de donar cober­tura al judici, té raó l’advo­cat Gon­zalo Boye, en l’arti­cle que publica en aquest número, de quei­xar-se que “no hi ha judici just quan de manera sis­temàtica els mit­jans de comu­ni­cació vul­ne­ren la pre­sumpció d’innocència de qui s’ha d’enfron­tar a un procés penal”.

Des de bon començament, la pre­si­denta de Junts ha asse­gu­rat que el seu era un judici polític. Sigui com sigui, la sentència que surti del TSJC tindrà una reper­cussió que va més enllà del tema estric­ta­ment per­so­nal. El fis­cal li demana sis anys de presó i vint-i-u d'inha­bi­li­tació pels delic­tes de fal­se­dat docu­men­tal i pre­va­ri­cació, i 144.000 euros de multa; una petició cer­ta­ment ele­vada per a un cas com aquest. Fins ara, Junts s’ha con­ju­rat per elu­dir el debat sobre el pos­si­ble futur de Borràs. Una vegada va que­dar vist per a sentència, el pre­si­dent del grup par­la­men­tari a la cam­bra cata­lana, Albert Batet, va asse­gu­rar que s’actu­a­ria “amb molta prudència”. Mal­grat tot, el pri­mer dia de judici es va con­ver­tir en un ple­bis­cit del suport a Borràs dins del par­tit, amb absències i silen­cis des­ta­cats. La pre­si­denta de Junts manté el seu nucli de fidels, però també hi ha un sec­tor que se n’aparta ober­ta­ment, i caldrà veure com reac­ci­o­nen uns i altres en el supòsit d’una sentència incul­patòria. També caldrà com­pro­var com afec­tarà la política cata­lana, si s’insis­tirà en la volun­tat de no desig­nar-li un relleu per al segon càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal més impor­tant del país. El judici, sigui o no law­fare, tindrà unes con­seqüències polítiques evi­dents.