Laboratori lingüístic

A Catalunya Nord el 35% de la població parla català i el 61% el comprèn. L’afirmació sol estranyar, despertar esperança o provocar dubtes. Les dades, en primer lloc, s’han de conèixer, de fer conèixer arreu dels Països Catalans i de precisar per saber exactament de què parlem. La darrera enquesta d’usos lingüístics feta a Catalunya Nord data del desembre de 2015. Va ser la més precisa i completa mai efectuada, amb 1.760 persones interrogades, representatives de la població de tot Catalunya Nord (de més de 15 anys). La van portar a terme, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i l’Institut Franco-Català de la Universitat de Perpinyà. Avui, vuits anys més tard, ja s’encarrila un nou estudi per a 2023 –sota els auspicis del nou organisme de política lingüística nord-català, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana– que permetrà de mesurar l’evolució de la salut lingüística al septentrió català.

Les dades de 2015 diuen que a Catalunya Nord uns 75.000 habitants saben parlar català “bé” o “molt bé” (el 20%), mentre que el 15% solament sap dir qualques frases o paraules. La comprensió normal (“bé” o “molt bé”) és efectiva per a unes 110.000 persones (el 30%). Això com a primera puntualització. I la segona, importantíssima, igual que al sud de la frontera –perquè les dinàmiques i els mecanismes sociolingüístics són els mateixos a tot arreu–, hi ha molta menys pràctica i ús que de persones catalanocompetents. Com és, si no, que amb l’alt percentatge de coneixença del català a la Catalunya Sud, els patis escolars, els carrers i les botigues parlen espanyol? A Catalunya Nord, el context institucional, legal, social, demogràfic francès inhibeix l’ús del català. Menys del 2% en fa ús en la vida quotidiana, però un 34% el torna a fer servir quan creua la frontera cap al sud. Catalunya Nord s’inscriu resoludament dins una perspectiva voluntarista de reconquesta lingüística, en un entorn absolutament hostil, és clar. Però tant institucions, com organismes públics com l’OPLC i no cal dir, és clar, associacions militants –APLEC, Arrels, Bressola, Òmnium...– tenen una clara dinàmica constructiva i voluntària. És cert que la demografia no ajuda. El que és vist o percebut com una situació diferent del que passa al sud, hauria de valer perquè el laboratori lingüístic nord-català servís d’alerta per al que pugui passar a la resta dels Països Catalans.