DEFENSA DIU NO AL NOI DEL SUCRE

El capvespre del dia 30 de novembre del 1920, el vaixell Giralda va sortir del port de Barcelona en direcció a Menorca amb 36 militants anarcosindicalistes i amb l’advocat i regidor de l’Ajuntament de Barcelona Lluís Companys. Els traslladaven de la Model a la fortalesa de la Mola, a Maó. Entre els presoners hi havia Salvador Seguí Rubinat, conegut com el Noi del Sucre, una de les persones més destacades de l’anarcosindicalisme de principis del segle XX.

Ara, el sindicat CGT de Menorca li vol retre un homenatge per commemorar el centenari del seu assassinat. Havia escollit el mateix indret on el privaren de llibertat durant dos anys: la fortesa de la Mola, però el Ministeri de Defensa els ho ha negat. L’excusa: els estatuts del Consorci. Segons Defensa, la Mola només es pot emprar “amb l’objectiu de promoure el desenvolupament i la difusió d’activitats tendents al coneixement i promoció de la història i cultura, especialment la militar, per la qual cosa col·labora amb organismes, centres d’ensenyament o altres entitats dedicades precisament a aquests fins”.

Potser són més adients –com diu el comunicat emès per la Secció Permanent de la CGT de Menorca–, segons l’objectiu esmentat als estatuts del Consorci, activitats com la celebració d’un casament, unes jornades gastronòmiques, un sopar d’empresa, un esdeveniment esportiu o un espectacle eqüestre, açò sí, amb pagament previ a una empresa privada que gestiona unes instal·lacions de titularitat pública. Potser –afegeixen– dins les “activitats tendents al coneixement i promoció de la història i cultura” no hi entren les relacionades amb la història dels “altres”, de les víctimes de l’exèrcit i de les forces policials, braços executors de la repressió estatal de la classe obrera organitzada, de la qual Salvador Seguí és referent indefugible, especialment a Menorca. Potser aquesta sigui la raó del Ministeri de Defensa per negar l’homenatge al Noi del Sucre? Sí és així, on queda la memòria històrica? Ahir va fer cent anys de l’assassinat del Noi del Sucre a mans d’uns pistolers. El dia 10 de març del 1923, el van matar a trets, a Barcelona, juntament amb Francesc Comas. La passada l’edició de La República li va dedicar el dossier: El màrtir obrer. Es fa memòria, es fa república.