IMPUNITAT

Els darrers dies ham tingut coneixement de més detalls sobre les martingales al voltant de l’anomenada operació Catalunya; una operació d’estat que es va començar a posar en marxa el 2012 amb l’objectiu d’aturar l’incipient procés independentista. Els enregistraments de l’excomissari José Manuel Villarejo i el missatges localitzats al seu mòbil han permès conèixer quan va començar i com funcionava la trama. Segons s’ha sabut, es van investigar il·legalment polítics i empresaris catalans, es van construir proves falses i es van canalitzar a través de periodistes que formaven part de la trama i, com a conseqüència de tot plegat, es van condicionar els resultats electorals. Aquest dilluns, l’exconseller d’Economia Jaume Giró s’ha sumat al setge judicial amb una nova querella, i és molt probable que en els propers dies se n’afegeixin més. Caldrà veure, en tot cas, quin recorregut judicial té aquesta història que, de moment, ja es troba en mans d’un jutjat d’instrucció de Madrid, que ha obert una investigació.

Tot apunta cap al Partit Popular, des dels seus escuders a Barcelona fins als que manen a Madrid. Però no ens enganyem. L’anomenada operació Catalunya no és sinó la forma més maldestra, la més casposa, de combatre l’independentisme. Una pràctica perfectament arrelada en la tradició espanyola, que ha combatut la dissidència a cops de sabre, amb joc brut i amb tots els mecanismes imaginables. Els exemples són infinits, i no només per al nostre país. Que els ho expliquin als bascos. El dia 1 d’octubre del 2017 ens van intentar convèncer a cop a porra, des de l’endemà mateix van fer-ho amb barrots de presó i temps enrere, quan van començar a ensumar que això anava de debò i no era només una emprenyada circumstancial per la sentència de l’Estatut, van fer-ho a través de les clavegueres de l’Estat. El PP ha estat un actor essencial en aquesta operació, però el PSOE no ha estat només un convidat de pedra. L’esquerra espanyola coneixia perfectament el que s’estava fent a Madrid, igual que coneixia els espionatges de l’anomenat cas Pegasus. El govern de Pedro Sánchez ha mirat de cobrir aquella etapa del Partit Popular i ha fet veure que tot allò els era aliè; però tot fa pensar que hi havia més acords dels que en realitat coneixem. Sigui com sigui, és altament probable que aquest nou escàndol, que en qualsevol altre estat hauria provocat comissions parlamentàries, dimissions o destitucions, acabi en no res, en la més absoluta impunitat. I així anem.