Feminisme

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Internacional de la Dona i han sortit al carrer milers de persones per reivindicar tot allò que consideren que cal seguir denunciant pel que fa a la situació de les dones. No només aquí, sinó a tot el món. Diuen les Nacions Unides que ens queden tres-cents anys per poder veure la igualtat de manera efectiva entre homes i dones. Sincerament, veient com va de ràpid tot, no m’atreviria a fer aquests vaticinis, però que serveixi com a dada de referència per entendre que encara ens queda un llarg camí per fer. I no m’estranya, perquè si agafem com a mostra l’actual Ministeri d’Igualtat i com legislen i actuen públicament la ministra Montero i les seves companyes, potser l’ONU s’ha quedat curta, ja que tinc la sensació que ara mateix a l’Estat espanyol, en lloc d’avançar en conquestes feministes, estem retrocedint. I ho dic perquè la llei trans em sembla una absoluta bufetada als drets i les llibertats de les dones, però també pensant en el fiasco que han creat amb la coneguda llei del sí es sí, que ha resultat més aviat una evidència de despropòsit anunciat fins a l’extenuació. A tots ens fa falta conèixer millor de què va el feminisme, que s’hauria d’integrar amb naturalitat i no pretendre que fos abanderat per unes sigles concretes ni per un partit polític específic. El feminisme ha de ser comprès com a necessari en la societat en conjunt i respectar-lo profundament, ja que retorce’l fins al punt d’arribar al femellisme no fa cap favor a ningú. Com a dona reivindico la necessitat d’abordar tot allò que ens afecta, pel fet de ser dones, des d’una perspectiva oberta i rigorosa. Lamento profundament que diguin que em representen pel fet de ser dona (un altre concepte que ara toca revisar), per posar el focus en qüestions que tenen més a veure amb la creença o l’opinió personal que amb problemes reals que ens afecten a totes.

El feminisme necessita ser estudiat, comprès i creat cada dia en cada decisió i situació en què ens adonem que pel fet de ser dones ens trobem amb dificultats afegides que han de ser resoltes. No vull un món on es presenti els homes com els meus enemics, ni on altres dones ens imposin què podem pensar o opinar. Aquest feminisme que ara s’ha convertit en institucional, ha confós més encara l’opinió pública, ens ha dividit i ha obert la porta que hi hagi homes que se sentin amb dret, un cop més, a parlar per nosaltres. Un 8-M on no hi ha hagut res a celebrar.