S(OUS) PÚBLICS

Si algú –el PSC, Cata­lu­nya en Comú, o qual­se­vol altre par­tit– vol fer endreça a la funció política, que no faci fogue­ra­des d’ence­nalls pre­sen­tant una pro­po­sició de llei per modi­fi­car la retri­bució dels expre­si­dents del Par­la­ment i de la Gene­ra­li­tat, i que es com­pro­meti amb una reforma en pro­fun­di­tat que passi l’escom­bra per tots els racons de les ins­ti­tu­ci­ons perquè no hi quedi enta­fo­rat cap bou, cap bèstia grossa ni cap paràsit per insig­ni­fi­cant que hagi estat en l’estruc­tura mas­todòntica de l’admi­nis­tració pública. I tant li fa si volen començar pels que gau­dei­xen de pri­vi­le­gis a través d’un càrrec de repre­sen­tació política, pels rumi­ants que pas­ten pels càrrecs de con­fiança o pels paràsits camu­flats que han ingres­sat en la funció pública. Però s’ha de fer ínte­gra­ment: als ajun­ta­ments, als con­sor­cis, als con­sells comar­cals, a les dipu­ta­ci­ons, a les àrees metro­po­li­ta­nes, al Par­la­ment o a la Gene­ra­li­tat. És clar que per posar-s’hi cal una hones­te­dat de pedra picada i una valen­tia que avui són molt més escas­ses que no pas l’elec­to­ra­lisme.