un símptoma més

Més d’una vegada hem dit en aquest espai que el Barça és una projecció del que és Catalunya i viceversa. I ara ho podem tornar a afirmar veient com evoluciona l’afer de l’exàrbitre Enríquez Negreira. S’ha destapat el tinglado que aquest personatge tenia muntat per treure quartos al club blaugrana, i tota l’estructura jurídica i futbolística espanyola (La Liga, la Federació Espanyola de Futbol, el Real Madrid, la Fiscalia....) s’hi han abocat al damunt com corbs, acompanyats de la fanfàrria de tots els mitjans de comunicació. No els haureu pas vist mai amb el mateix interès per ficar el nas a la llotja de la casa blanca –tot i que la boca no els fa pas res parar-la-hi–, ni per esbrinar totes les ombres del futbol espanyol. I a casa nostra, com que Madrid és molt lluny i convertir aquesta causa particular en una causa general ens fa molta mandra, ens entretenim a fer estelles dels arbres que ens donen fruits i ens fan ombra. Una dèria ben coneguda també en altres aspectes de la nostra vida col·lectiva. Tenim l’ànima d’una colònia i no l’acabem de redimir.