un símptoma més

Més d’una vegada hem dit en aquest espai que el Barça és una pro­jecció del que és Cata­lu­nya i vice­versa. I ara ho podem tor­nar a afir­mar veient com evo­lu­ci­ona l’afer de l’exàrbi­tre Enríquez Negreira. S’ha des­ta­pat el tin­glado que aquest per­so­natge tenia mun­tat per treure quar­tos al club blau­grana, i tota l’estruc­tura jurídica i fut­bolística espa­nyola (La Liga, la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol, el Real Madrid, la Fis­ca­lia....) s’hi han abo­cat al damunt com corbs, acom­pa­nyats de la fanfàrria de tots els mit­jans de comu­ni­cació. No els hau­reu pas vist mai amb el mateix interès per ficar el nas a la llotja de la casa blanca –tot i que la boca no els fa pas res parar-la-hi–, ni per esbri­nar totes les ombres del fut­bol espa­nyol. I a casa nos­tra, com que Madrid és molt lluny i con­ver­tir aquesta causa par­ti­cu­lar en una causa gene­ral ens fa molta man­dra, ens entre­te­nim a fer este­lles dels arbres que ens donen fruits i ens fan ombra. Una dèria ben cone­guda també en altres aspec­tes de la nos­tra vida col·lec­tiva. Tenim l’ànima d’una colònia i no l’aca­bem de redi­mir.