Opinió

La República que bull

EL RETORN DE LA QUETA

La dentadura juganera que va donar corda al català ha tornat per convidar-nos a provar-ho en català

La Queta ha tor­nat. La den­ta­dura juga­nera que va donar corda al català en una cone­guda cam­pa­nya del 2005, ha estat recu­pe­rada del bagul del records, tal­ment com si es tractés del Capità Enciam dis­po­sat a com­ba­tre el canvi climàtic. Ara, però, apa­reix amb una imatge reno­vada. Si divuit anys enrere era un arte­facte que feia sal­ti­rons amb un meca­nisme de corda, avui és un per­so­natge de dibui­xos ani­mats, que apa­reix amb ulle­res de sol, amb un pen­ti­nat afro i, fins i tot, amb uns bràquets. La Queta actual té un dina­misme enco­ma­nadís i no para de moure’s al so d’artis­tes com The Tyets, Kelly Isa­iah i el trio Marala. També ha tor­nat amb un lema adap­tat als nous temps. Ara ja no es tracta de donar corda, sinó de pro­var-ho en català, tal­ment com si ens con­vidés a intro­duir la llen­gua en la nos­tra dieta diària.

La Cata­lu­nya del 2005 no té gaire a veure amb la del 2023. El prin­ci­pal pro­blema que afronta la nos­tra llen­gua és l’ús, que ha retro­ce­dit en els dar­rers quinze anys tant en ter­mes per­cen­tu­als com en ter­mes abso­luts de nom­bre de par­lants. Les cau­ses, ens diuen els soci­o­lingüistes, són molt diver­ses, però entre d’altres hi ha un rela­xa­ment col·lec­tiu, començant per les ins­ti­tu­ci­ons, que van dei­xar de tenir el català entre les seves pri­o­ri­tats. Tam­poc hi ajuda el marc nor­ma­tiu, que fa que la llen­gua pròpia sigui ine­xis­tent en alguns àmbits estratègics, com ara les pla­ta­for­mes audi­o­vi­su­als o inter­net. Pre­ci­sa­ment fa pocs dies s’ha pre­sen­tat una Aliança per a la Presència Digi­tal del Català. Un dels pro­ble­mes prin­ci­pals és el canvi de llen­gua. Fa pocs mesos, la Pla­ta­forma per la Llen­gua pre­sen­tava un estudi segons el qual un 50,9% dels cata­la­no­par­lants con­si­dera que el fet de can­viar al cas­tellà quan algú els parla en aquesta llen­gua no sig­ni­fica cap amenaça per al futur del català, i aquesta dada crei­xia fins al 70,4% si tenim en compte el con­junt de la població de Cata­lu­nya, inde­pen­dent­ment de la seva llen­gua habi­tual. Ens falta, doncs, una militància lingüística que ajudi a con­ver­tir el català en un ins­tru­ment neces­sari. Ara tin­drem un nou aliat, una simpàtica boca de joguina que ens con­vi­darà a no can­viar de llen­gua o a atre­vir-nos amb el català; en defi­ni­tiva, a evi­tar un dels prin­ci­pals pro­ble­mes que té el català, la subs­ti­tució gai­rebé auto­ma­tit­zada cada vegada que sos­pi­tem que el nos­tre inter­lo­cu­tor no ens entén, encara que porti més temps a Cata­lu­nya que la More­neta. Pre­ci­sa­ment d’això es tracta, que siguem cons­ci­ents que el futur del català no depèn de la Queta, sinó de nosal­tres matei­xos.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.