Naturalment artificial

En pocs mesos, la intel·ligència artificial (IA) ha irromput en la conversa global, sobretot des de l’èxit del Mobile World Congress (MWC) celebrat fa poc a Barcelona. Certament, les possibilitats són fascinants –o espantoses, segons com es miri–, i és evident que al darrere hi ha unes derivades econòmiques que no se li escapen a ningú. Per exemple, aquesta mateixa revista que teniu a les mans podria contenir textos elaborats per algun d’aquests programes d’intel·ligència artificial que saben imitar correctament la prosa periodística (tot i que no és el cas, us ho asseguro); o la resposta que rebeu de la vostra companyia d’assegurances quan els formuleu una consulta (xat GPT?).

Quan es parla de l’impacte de la IA en la nostra societat i en la nostra manera de viure, inevitablement també es parla de llocs de treball: quantes feines que fem els humans passarien a ser fetes per aplicacions d’IA? El debat és vell; al segle XIX, a la Gran Bretanya, els luddites cremaven la maquinària tèxtil que substituïa la manufactura manual per la mecànica, però va acabar passant el contrari del que temien: en realitat es van necessitar molts més llocs de treball –inclosos els dels obrers que havien de fer funcionar i mantenir les noves màquines– que no pas abans. I la riquesa dels països va augmentar, així com les condicions laborals, com a conseqüència de les reivindicacions obreres.

Tanmateix, no és del tot cert que el debat sigui vell. Els llocs de treball que es crearan per tal que la IA faci funcionar l’economia seran molt més especialitzats i sofisticats que els que ara mateix està creant la indústria manufacturera, però, realment seran molts més que no pas els que es destruiran? A més d’una altra gran diferència: en les revolucions industrials precedents, els obrers han anat adquirint més drets laborals i socials gràcies als sindicats i a la solidaritat. En l’actual revolució, l’anomenada revolució industrial 4.0, no sembla que la IA ni els robots estiguin gaire preocupats pels seus drets laborals; pel descans, les baixes de maternitat, les pensions, l’assegurança social…

Aquest és el veritable repte que haurem de confrontar. No estem només al davant de la substitució del treball tradicional per noves ocupacions sinó, sobretot, al davant de la fi del treball per a certes capes de la població. Que això comporti una reculada en drets fonamentals, que això sigui una amenaça a la manera de viure que la nostra societat ha assolit després de generacions que s’han sacrificat –de vegades enfrontades en guerres terribles– per defensar el seu futur, seria un fracàs de proporcions gegantines.

No podem perdre de vista que la intel·ligència artificial està programada per substituir la intel·ligència humana, no pas per posar fi a l’estupidesa natural.