LA DIANA BORRÀS

Sembla que durant el mandat de Laura Borràs a la Institució de les Lletres Catalanes, algunes coses es van fer barroerament perquè, si no fos així, la Fiscalia no s’hi hauria arrapat com una llagasta. Ara bé, d’aquí al delicte hi ha un recorregut tan subtil que el vot particular d’una magistrada del tribunal, advocant per una pena molt menor a la dictada, s’ha d’interpretar com un intent de fugir del biaix polític que sens dubte ha condicionat tot el procés i la sentència. N’hi ha hagut prou indicis: una llarga i recargolada instrucció, un magistrat recusat per parcialitat en el judici a la mesa del Parlament del 2017, una conxorxa tèrbola entre la Fiscalia i els altres acusats per incriminar Borràs i una petició addicional d’indult per evitar que la condemnada sigui també massa màrtir. Negar que és una diana política només es pot fer des del cinisme i des de la subversió partidista, però ara que el camí del recurs es farà llarg i difícil, Borràs hauria de reflexionar si tota la munició que encara queda per llançar-li al damunt pot fer més mal a la causa política que defensa que no pas a ella.