HI HAVIA UNA VEGADA...

Hi havia una vegada... una periodista, traductora i escriptora alemanya, d’origen jueu, que creia en el poder de la literatura per canviar el món. Si cada 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil és gràcies a Jella Lepman. Fer-ho coincidir amb el dia que va néixer Hans Christian Andersen, va ser decisió seva, perquè admirava l’escriptor danès. Però el 1949 va fundar, a Munic, la Biblioteca Internacional per a la Joventut, la més gran del món d’aquest gènere. I ho va fer perquè estava convençuda que la literatura es podia fer servir com una eina per aconseguir la pau. Ella, que ja el 1927 havia començat a escriure literatura infantil, havia vist la brillantor als ulls de la mainada quan en llegir un conte se’ls obria la perspectiva de nous mons, d’aprendre, de conèixer i d’imaginar. Amb l’arribada del nazisme, va ser perseguida per Adolf Hitler i es va exiliar a la Gran Bretanya. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Lepman va tornar a Alemanya amb l’objectiu de reeducar els joves alemanys de la postguerra. I els llibres van ser els seus aliats. La reconstrucció econòmica del país era urgent i necessària, però Lepman veia que si no es donaven als nens i joves les eines per poder sortir de la foscor en què havien viscut, que si no se’ls dotava d’instruments per navegar per un món sense nord, on només hi havia hagut mort i destrucció, seria molt difícil dibuixar un futur esperançador. Lepman trobava que la mainada no tenia cap culpa de la guerra i creia que els llibres haurien de ser els missatgers de la pau. Que els llibres haurien d’atresorar aquest i els altres aliments per a l’esperit. I amb aquest objectiu va aconseguir organitzar a Munic la primera exposició internacional de llibres infantils. La repercussió va ser enorme, i a partir del seu exemple es va decidir focalitzar la mirada cap a la cultura, en general, i la literatura infantil i juvenil, en particular, com a instrument per sembrar la pau al món. Fer arribar els llibres als nens i nenes d’arreu per fomentar la curiositat i el coneixement i esperonar l’entesa entre cultures. I combatre la ignorància, que era, i és, el que aprofiten els règims totalitaris per imposar el seu relat.