MALA PEÇA AL TELER

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer la sentència contra Laura Borràs. Com és prou sabut, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’ha condemnat a quatre anys i mig de presó, tretze anys d’inhabilitació a càrrec públic i a pagar una multa de 36.000 euros en considerar-la autora d’un delicte de prevaricació i un altre de falsedat documental per la seva gestió quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. La sentència, malgrat l’evidència que va trossejar contractes contravenint la llei, és clarament desproporcionada i té un objectiu molt clar: allunyar-la de la palestra política. I per la via ràpida, sense dilacions. En tractar-se d’una condemna per un delicte per prevaricació administrativa, la llei electoral preveu que l’electe caigui en causa d’inelegibilitat i, per tant, perd el seu escó, encara que no hi hagi una condemna ferma. Una de les conseqüències més previsibles de la sentència, doncs, és que la Junta Electoral, ja sigui d’ofici, perquè el TSJC li remet la sentència o perquè algun grup del Parlament ho denunciï, s’adreçarà a la cambra catalana i li ordenarà l’expulsió de Borràs. O sigui que, llevat que tothom miri cap a l’altre costat, Laura Borràs perdrà la seva acta de diputada, un escenari que donarà origen a una previsible topada entre els partits independentistes, perfectament equiparable a la que es va viure en el cas de Quim Torra.

La sentència també inclou un regal enverinat. El tribunal parteix de la idea que la pena és desproporcionada i sol·licita al govern espanyol l’indult parcial, la qual cosa deixaria la privació de llibertat en dos anys i eximiria la condemnada d’ingressar a la presó. O sigui, que el TSJC passa la patata calenta a l’executiu espanyol. L’expedient, amb tota probabilitat, arribarà a la taula del Ministeri de Justícia després de les eleccions, una vegada la condemna sigui ferma. I, sigui quin sigui l’escenari resultant, guanyi el PSOE o ho faci el PP, no sembla gaire probable que ni els uns ni els altres s’arrisquin davant l’opinió pública. És cert que el govern de Pedro Sánchez va indultar els presos condemnats pel procés però, en aquell cas, va argumentar-ho amb el desig de girar full a un conflicte polític i fins i tot ho va presentar com una victòria davant l’independentisme. Vist l’antecedent dels ERO, sembla poc probable que s’arrisqui a fer una cosa semblant en el cas de Laura Borràs, encara més amb el perfil de la presidenta suspesa del Parlament, molt crítica amb la via del diàleg amb el govern espanyol. Mala peça al teler.