ELS LAVABOS DEL MÀGIC

Quan et passa un fet traumàtic dei­xes de veure el món amb els ulls inno­cents de sem­pre per començar a mirar-lo amb recel, amb recança o amb ter­ror, depe­nent de quin tipus de trauma hagi dei­xat el fet. 

Recordo que quan tenia 11 anys, tot just em començaven a treure el cap qua­tre pèls a l’aixe­lla, encara no m’havien posat bràquets i sem­pre duia la cua de cavall ben tensa que em feia ma mare. Als 11 anys, era una nena sense gota de picar­dia. No paro de pen­sar en la nena víctima de la vio­lació múlti­ple als lava­bos del Màgic.

No em puc ima­gi­nar el mal­son de sor­tir d’allà i que el món ja no fos el d’una estona abans. De mirar-se ara i per sem­pre aquell espai de lleure com un pai­satge de ter­ror. De sor­tir al car­rer i no ser ja la mateixa que havia entrat en aquell cen­tre comer­cial. D’arri­bar a casa i callar davant dels seus pares el que havia pas­sat. D’haver d’anar el dia següent a classe, ara part d’un món més fosc, més adult i més soli­tari, i no dir-ne res a ningú. D’assa­ben­tar-se que en cor­ria un vídeo i aguan­tar tanta cru­el­tat tota sola. De supor­tar aquesta ferida oberta, ter­ri­ble, sense ajuda durant mesos fins que va arri­bar a ore­lles del germà.

Resulta que s’estan inves­ti­gant més casos de vio­la­ci­ons en manada en aquells lava­bos del Màgic. Almenys dues menors més, de 14 i 17 anys, asse­gu­ren haver patit agres­si­ons sexu­als gru­pals als matei­xos lava­bos. Em pre­gunto quan­tes nenes més viuen amb un pes així sobre les espat­lles, en silenci, en un món que se’ls ha tor­nat gris d’un moment a l’altre. I on són els orga­nis­mes que les han de pro­te­gir. Em pre­gunto també què s’ha des­tor­bat al cap dels seus iguals, que deci­dei­xen que el cos i la volun­tat de les noies no val res; que cre­uen que elles no són més que un joguet sexual a qui usar i esgar­rar. I tant de bo totes les que se sen­tin així, amb ver­go­nya, vexa­des, tren­ca­des, forçades, enga­nya­des i soles, totes les que dub­ten si va ser culpa seva, si van donar peu a mal inter­pre­tar res, tren­quin el silenci i ho expli­quin a sons pares, ger­mans grans o pro­fes­sors. Perquè pot­ser es des­co­breix un sub­sol d’infants que habi­ten un món molt gris.