ELS LAVABOS DEL MÀGIC

Quan et passa un fet traumàtic deixes de veure el món amb els ulls innocents de sempre per començar a mirar-lo amb recel, amb recança o amb terror, depenent de quin tipus de trauma hagi deixat el fet. 

Recordo que quan tenia 11 anys, tot just em començaven a treure el cap quatre pèls a l’aixella, encara no m’havien posat bràquets i sempre duia la cua de cavall ben tensa que em feia ma mare. Als 11 anys, era una nena sense gota de picardia. No paro de pensar en la nena víctima de la violació múltiple als lavabos del Màgic.

No em puc imaginar el malson de sortir d’allà i que el món ja no fos el d’una estona abans. De mirar-se ara i per sempre aquell espai de lleure com un paisatge de terror. De sortir al carrer i no ser ja la mateixa que havia entrat en aquell centre comercial. D’arribar a casa i callar davant dels seus pares el que havia passat. D’haver d’anar el dia següent a classe, ara part d’un món més fosc, més adult i més solitari, i no dir-ne res a ningú. D’assabentar-se que en corria un vídeo i aguantar tanta crueltat tota sola. De suportar aquesta ferida oberta, terrible, sense ajuda durant mesos fins que va arribar a orelles del germà.

Resulta que s’estan investigant més casos de violacions en manada en aquells lavabos del Màgic. Almenys dues menors més, de 14 i 17 anys, asseguren haver patit agressions sexuals grupals als mateixos lavabos. Em pregunto quantes nenes més viuen amb un pes així sobre les espatlles, en silenci, en un món que se’ls ha tornat gris d’un moment a l’altre. I on són els organismes que les han de protegir. Em pregunto també què s’ha destorbat al cap dels seus iguals, que decideixen que el cos i la voluntat de les noies no val res; que creuen que elles no són més que un joguet sexual a qui usar i esgarrar. I tant de bo totes les que se sentin així, amb vergonya, vexades, trencades, forçades, enganyades i soles, totes les que dubten si va ser culpa seva, si van donar peu a mal interpretar res, trenquin el silenci i ho expliquin a sons pares, germans grans o professors. Perquè potser es descobreix un subsol d’infants que habiten un món molt gris.