LA TRADICIÓ DEL XAFARDEIG REIAL

“Estem davant la fi d’una tra­dició de gai­rebé 30 anys? Tot apunta que sí.” Vani­ta­tis res­po­nia a la pre­gunta que ells matei­xos es for­mu­la­ven. La revista donava per fet que enguany els reis no assis­ti­ran a la missa de Pas­qua que se cele­bra a la Seu (la cate­dral de Palma) el diu­menge de Resur­recció. Malau­ra­da­ment, des­co­nei­xen l’efecte sor­presa que pot cau­sar l’arri­bada de l’exgen­dre repu­diat acom­pa­nyat de la seva actual pare­lla a l’illa de Mallorca. Urdan­ga­rin i pare­lla van coin­ci­dir en el temps amb l’arri­bada de l’emèrita i la seva ger­mana Irene de Grècia i es van allot­jar prop del Palau de Mari­vent, la residència d’estiu de la família reial espa­nyola. La cosa no acaba aquí, després de la ines­pe­rada apa­rició de l’exgen­dre, va entrar en escena i, de sor­presa, Felip VI. El rei va anar a sopar amb uns amics a Ciu­tat i a veure sa mare.

Ara podem asse­gu­rar, sense cap mena de dubte, que la tra­dició es manté inde­pen­dent­ment de si hi ha “posado” o no a la sor­tida de la Seu. Perquè, al cap­da­vall, la tra­dició és el xafar­deig que gira entorn de la reia­lesa. I de xafar­deig n’hi ha, sabem, fins i tot, de què va sopar el monarca: focac­cia de romaní, car­pac­cio de gam­bes i vite­llo; de pri­mer plat, pasta cacio e pepe; i de postres va com­par­tir un assor­ti­ment de pan­na­cotta i tira­misú.

Iñaki Urdan­ga­rin no havia tor­nat a tre­pit­jar l’illa d’ençà que es va exe­cu­tar la sentència que el va con­dem­nar a cinc anys i deu mesos de presó per mal­ver­sació, pre­va­ri­cació, frau, dos delic­tes fis­cals i tràfic d’influències en el cas Nóos. Aquell dia el vàrem veure aban­do­nar l’Audiència de la maneta amb na Cris­tina.

Diuen que la ven­jança és dolça. Diuen. Li que­den fac­tu­res pen­dents del cas Nóos. L’advo­ca­cia de l’Estat ha pre­sen­tat un escrit a l’Audiència Pro­vin­cial en què reclama a Iñaki Urdan­ga­rin i Diego Tor­res les cos­tes del pro­ce­di­ment, que taxa en 650.000 euros més IVA. En rea­li­tat, la quan­ti­tat que hau­rien de pagar els dos con­dem­nats del cas per delicte fis­cal no és tan ele­vada: la sentència de l’Audiència i després el Suprem van esta­blir la seva obli­gació a pagar les cos­tes a la repre­sen­tació pro­ces­sal d’Hisenda, però el van limi­tar a 7/103 parts. És a dir, els cor­res­pon­dria pagar uns 30.000 euros a cadas­cun. Són diners.