Mare de DÉU!

L a Setmana Santa i els preuats dies de festa ja ens queden lluny, però el viacrucis del gag sobre la Verge del Rocío sembla que encara té corda per a uns dies més. Aquesta mateixa setmana, després de les denúncies d’entitats religioses i del govern d’Andalusia contra el que consideraven un atac contra les tradicions, els costums i les creences de milers de ciutadans, des del Polònia han recuperat la Mare de Déu ofesa acompanyada d’una claca de personatges prou divertits. Tots ells queixosos de com la televisió pública catalana s’ha convertit en l’escenari de l’escarni públic a la religió oficial d’un estat que, d’altra banda, es proclama laic. Toni Soler, gran professional i empresari molt viu, ha vist que la veta de la broma que ha traspassat fronteres i ha encès els despatxos polítics encara podia ser més profunda i s’hi ha llançat de cap per treure rèdit d’audiència. El cert és que, d’enginy, no n’hi falta per fer evident com són d’exagerades les acusacions d’atacs “contra la sensibilitat de moltes persones” o del menyspreu contra els sentiments dels creients. L’humor, per definició, sacseja les normes establertes i posa al límit les costures de la societat. La religió, totes les religions, formen o haurien de formar part de la part privada de cadascú, i en cap cas convertir-se en l’excusa recurrent per assenyalar aquells que s’atreveixen a posar en dubte que són imprescindibles per viure.

Aquesta Setmana Santa, a casa i al poble del costat han coincidit dues processons catòliques que no poden ser més diferents. En una, els armats van copsar l’atenció de veïns i turistes i el seguici es va fer amb un silenci aclaparador, tal com marca la tradició de l’església catalana. A l’altra, el so dels tambors i les saetes va omplir el recorregut seguit per milers de persones que no van estalviar ni aplaudiments ni visques a les figures, manifestant amb total llibertat la seva devoció. Una mateixa creença i dues maneres oposades de viure-la. En llibertat, com també s’hauria de poder practicar l’humor. Ara bé, en allò que sí que hi va haver coincidència va ser en la presència de les autoritats més significades. Govern i oposició es van fer presents i van sortir a totes les fotos. Per tradició, no pas perquè queda poc més d’un mes per a les municipals. No siguin malpensats...