VIA EN SOLITARI

“Amb Pedro Sánchez no hi haurà referèndum d’auto­de­ter­mi­nació a Cata­lu­nya perquè va con­tra la Cons­ti­tució i no té base; qual­se­vol qüestió que plan­tegi Cata­lu­nya ha de seguir fidel­ment els prin­ci­pis cons­ti­tu­ci­o­nals.” La frase ante­rior va dei­xar-la anar la minis­tra d’Hisenda i por­ta­veu del govern espa­nyol més pro­gres­sista de la història, María Jesús Mon­tero, poques hores després que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, tornés a posar damunt la taula l’ano­me­nat acord de clare­dat. La frase va tenir el seu tor­na­veu entre els soci­a­lis­tes cata­lans. El pri­mer secre­tari del PSC, Sal­va­dor Illa, es va mos­trar igual de con­tun­dent i, poques hores després que parlés la minis­tra, va asse­gu­rar que “no hi haurà mai un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació a Cata­lu­nya amb el suport dels soci­a­lis­tes cata­lans”. No només això. Fins i tot es va negar a asseure’s a qual­se­vol taula de diàleg “que vagi en la línia d’aug­men­tar la divisió entre cata­lans”.

Fal­ten pocs dies perquè comenci la cam­pa­nya de les elec­ci­ons muni­ci­pals i autonòmiques, però no sem­bla pas que la reacció dels soci­a­lis­tes espa­nyols i cata­lans res­pon­gui només a una pre­venció cir­cums­tan­cial. De fet, només cal repas­sar l’heme­ro­teca per com­pro­var quina aco­llida va rebre la pro­posta de con­sulta que va fer Artur Mas el 2014, o la que va plan­te­jar, tres anys després, el seu suc­ces­sor, Car­les Puig­de­mont. Els obs­ta­cles, però, no només pro­ve­nen de l’altre cos­tat de la trin­xera. En aquest moment, l’eco­sis­tema de par­tits es troba total­ment frag­men­tat per la res­saca de l’1-O i la repressió poste­rior. La pos­si­bi­li­tat d’empren­dre alguna solució com­par­tida, ni que sigui al vol­tant d’una qüestió com el referèndum, que sus­cita un ampli suport entre la soci­e­tat cata­lana, resulta extre­ma­da­ment com­pli­cada. No es par­teix, doncs, de zero, sinó amb les mot­xi­lles dels par­tits i els diri­gents car­re­ga­des de res­sen­ti­ments, odis i frus­tra­ci­ons. El moment que ha esco­llit Pere Ara­gonès per repes­car la seva pro­posta no sem­bla, a més, el més idoni, amb els par­tits cen­trats en les elec­ci­ons muni­ci­pals i molt més interes­sats a mar­car diferències que no pas a esta­blir com­pli­ci­tats. Només cal com­pro­var què va pas­sar amb un tema tan urgent com la sequera. De fet, en aquest moment ni tan sols hi ha con­sens entre els matei­xos par­tits inde­pen­den­tis­tes, que seguei­xen sense acor­dar un diagnòstic ni un full de ruta i viuen un període de deso­ri­en­tació i divisió extrems, sense con­ces­si­ons. El full de ruta esbos­sat per Pere Ara­gonès és, doncs, una via en soli­tari.