TOCARAN FONS (UN ALTRE COP)

L’independentisme viurà durant els propers deu dies l’enèsim episodi d’una guerra interna descarnada que es va començar a gestar a partir del 3 d’octubre del 2017, quan es va fer evident que més enllà de les urnes del referèndum no hi havia estratègia per fer la independència ni per respondre en bloc a la previsible repressió de l’Estat. Aquests dies, el combat és pel cas Laura Borràs, condemnada –sense sentència ferma– pel TSJC a quatre anys i mig de presó i a una dècada d’inhabilitació pel fraccionament de contractes a l’Institució de les Lletres Catalanes. Sobre el paper, res a veure amb la batalla política per la independència, però sigui o no un altre cas de repressió política, el cert és que novament ha guanyat Espanya, que assisteix a una altra debilitació del moviment. El cas Borràs no només ha cremat una mica més el moviment –tant per la gestió que n’ha fet ella mateixa com els partits i també la societat civil–, sinó que ha servit a Espanya per tapar mediàticament i políticament moltes de les seves vergonyes. Per exemple, el cas Pegasus. Laura Borràs i les batusses de l’independentisme han tingut més pàgines a la premsa espanyola que aquest escàndol europeu de vulneració de drets humans.

Sigui com sigui, la JEC, l’organisme electoral espanyol, ha anunciat que retirarà l’escó a Laura Borràs, però abans vol fruir amb el previsible espectacle que oferiran ERC, Junts –encara més dins del mateix partit– i la CUP esbudellant-se al Parlament. I és que la JEC ha sentenciat a mort l’acta de diputada de Laura Borràs, però ha donat un període de gràcia de deu dies al Parlament perquè siguin els mateixos independentistes els que li retirin l’escó abans que ho faci la JEC. Que ho facin, sobiranament, al mateix hemicicle on l’independentisme va exhibir la màxima unitat aprovant les lleis de la desconnexió el 2017. Jugada mestra. Quina millor fotografia per a la unitat d’Espanya que una independentista –en aquest cas, serà la republicana Alba Vergés– retirant-li l’escó a una altra independentista?

I com a bonus track, la JEC també aconseguirà fotografiar un PSC –i de retruc, ERC– en una posició d’absoluta centralitat i ordre a Catalunya en contraposició a un independentisme dividit, sense full de ruta i presumptament corrupte. No és poca cosa a les portes del 28M i d’un cicle electoral espanyol molt proper. De resultes de tot plegat, l’independentisme arribarà encara més debilitat –tot i que ERC cregui que podrà treure profit de l’evident crisi interna de Junts pel cas Borràs– a les eleccions municipals.

Però a diferència de les eleccions del 2019, amb presos polítics, exiliats, milers de persones patint la repressió judicial de l’1-O, a les portes del judici al Suprem i amb totes les clavegueres de l’Estat actuant, en aquestes eleccions l’independentisme s’ho ha fet ell tot solet. ERC, regalant al PSOE el seu suport a canvi de res i amb la fallida de la suposada taula de diàleg a les seves espatlles. Junts, fora del govern, amb divisions internes potentíssimes arran d’un cas que el partit sabia des del minut zero que acabaria així si posava Laura Borràs de presidenta del Parlament. I la CUP, nedant i guardant la roba sempre, sense ser decisiva en cap institució com sí que ho va ser el 2017. Aquest 2023, als ajuntaments no hi haurà ni plebiscits republicans ni sumes de vot independentista la nit de les eleccions. L’independentisme està fracturat i tampoc no aspira a sumar forces, sinó a competir i fins i tot a mirar de destruir els qui van ser companys de viatge. Prova d’això, ERC, Junts i el PDeCAT tenen guerres obertes en molts municipis per robar-se candidats i intentar que l’altre no pugui presentar llistes. I naturalment, que ningú no doni per fet que als municipis on l’independentisme sumi hi haurà un alcalde o una alcaldessa independentista de forma automàtica. Aquesta aritmètica és absolutament fictícia.

Tornaran a tocar fons, un altre cop. I potser és el que els cal, a ells i a tota la societat civil independentista, per recomençar.