ACORD DE CLAREDAT

Hi ha un ventall d’opcions, malgrat la militància supremacista i autoritària dels poders de l’Estat espanyol envers el sobiranisme, entre la legalitat i la legitimitat, entre el que representen l’Estat i la seva unitat i els que volem que els catalans puguem dir si volem ser independents i parlar de com vehicular-ho si som majoria. La Moncloa ja ha respost negativament a l’anunci d’Aragonès de com treballar a Catalunya un acord de claredat per presentar-los-hi l’any vinent. Res de nou. La resta de grups parlamentaris catalans també han corregut a desautoritzar la proposta de convocar després de les municipals una taula de partits per abordar el conflicte polític i la manera de canalitzar-lo.

Es parla d’oportunisme polític, com han dit els comuns, per criticar la proposta (que la seva formació també havia plantejat), però si això fos oportunista, ho seria també qualsevol negativa sense proposta alternativa detallada. Després de les municipals és un bon moment per començar, amb un intent d’eludir les temptacions partidistes, però la previsió d’eleccions catalanes a curt o mitjà termini tampoc no seria el moment pacífic en política interna que la proposta necessitaria; de fet, no sé pas quan seria aquest moment. Amb aquesta oposició partidària, el treball directe amb la societat civil i la ciutadania agafa força, com la va agafar per capgirar les poques oportunitats de tenir pressupostos de què partia Aragonès davant la negativa dels antics socis a facilitar-los. Em sembla una aposta interessant, que cal veure quin recorregut pot tenir. No s’ha de fer la farina plana a l’Estat sense generar-los contradiccions ni generar-nos oportunitats, i la confrontació ha de ser de majories àmplies a Catalunya, de perfils i projectes molt plurals. Feina sòlida feta des de majories sòlides, siguin les representades pels partits, siguin per participació ciutadana directa. Aquí hi juguen el tàndem legalitat i política, i la legalitat i legitimitat constitucional de la seva banda versus legitimitat democràtica de la nostra. Per la via de la legitimitat democràtica, maldem per sortir del camí sense sortida a què ens aboca la lectura tancada de la Constitució de l’Estat i a què ens aboquem si apostem per maximalismes ineficaços i estèrils.