LA LECTURA, UN TEMA DE PAÍS

L’escola crea nous lectors? Per si sola, no. Hi contribueix? Sí, i de forma significativa. Perquè participa activament d’un procés d’aprenentatge, de descoberta, de creació d’interessos i curiositats. Realment és un agent més d’una llarga cadena formada per la família, les biblioteques, les llibreries i els amics que també són lectors. Per això, l’escola no pot ser l’ase dels cops ni l’única responsable dels nivells de lectura i comprensió dels nostres infants i joves. Tot i que també li hem d’exigir alguns canvis i el replantejament de les lectures que són declarades “obligatòries” perquè tothom pugui trobar el seu llibre, la història que l’enganxi a llegir.

Perquè la lectura és una font de coneixement, d’actitud crítica, de creativitat, d’imaginació, de plaer. I, per això, el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, impulsat per primera vegada amb la col·laboració del Departament de Cultura i el Departament d’Educació, és un repte tant ambiciós com imprescindible. I que el treball sigui conjunt i els objectius compartits és, també, fonamental per assolir els índexs de lectura que desitgem i per contribuir a la promoció de l’hàbit lector en llengua catalana. Aquest és un tema de país i, per tant, necessita idees, plantejaments a llarg termini, propostes concretes i més recursos. I ens exigeix un esforç col·lectiu.

Partim d’unes xifres que són doloroses: el 31% de la població de més de 14 anys no llegeix mai cap llibre. Mai! Com es pot revertir una situació així? Evidentment no és només una qüestió d’inversió econòmica, sinó de cultura social. Però, per això, configurar un pla és essencial per treballar des del compromís i la persistència i per demostrar que el nen que llegeix no és l’estrany de la classe, sinó el més afortunat. Perquè llegir amplifica les nostres possibilitats, ens ajuda a superar fronteres geogràfiques, ens permet entendre costums i formes d’interpretar la vida, ens fa comprensibles determinats conflictes, ens aporta solucions, ens fa reflexionar i ens il·lusiona amb personatges que potser mai coneixerem.

Per tot això, els nens i els adolescents no poden entendre la lectura com un deure, com una obligació, sinó que l’han d’entendre com un acte de plaer i de formació contínua. I ara sembla que tenim l’oportunitat per instaurar noves metodologies, replantejar espais, com les biblioteques escolars, i fer-ho amb el consens i la voluntat de les famílies.

Aquest cap de setmana, per celebrar la diada de Sant Jordi, segur que alguns infants escolliran un llibre, i els pares o avis celebraran que, encara que sigui per un dia, s’engresquin entre pàgines i lletres. Però una flor no fa estiu i ha de brotar la primavera. Cal confiar en la feina feta i la que farà el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, entre altres coses perquè les persones que hi estan al capdavant mereixen tota la confiança, compten amb un gran bagatge i acumulen talent i anys d’experiència. Per tant, segur que sabran orientar les propostes en la bona direcció, i la resta hem de ser capaços de sumar-nos-hi i seguir l’orientació definida.

Volem ser i hem de poder ser un país amb més lectors. Perquè voldrà dir que la indústria i les editorials podran fer més apostes, i més arriscades, en la nostra llengua; els autors tindran més oportunitats i l’oferta creixerà tot afavorint el nostre univers literari. És possible, només cal fer-ho realitat. I és just reconèixer que també des de l’administració es facin esforços ferms en aquest sentit. A veure si aviat en podem veure i llegir els resultats.