Punts de vista
SUPREMACISME BLANC EN ‘PRIME TIME’
Aquests dies, els mitjans italians s’han fet molt de ressò d’unes declaracions de Francesco Lollobrigida, cunyat de Giorgia Meloni i ministre d’Agricultura, en defensa de la teoria del supremacisme blanc del Gran Reemplaçament. Lollobrigida –sí, parent de la famosa actriu–, prové, com Meloni i la resta de dirigents de Germans d’Itàlia, de la militància feixista al Moviment Social Italià, la formació hereva del Partit Feixista creat per Mussolini. Lollobrigida ha dit que Itàlia ha de protegir-se de la “substitució ètnica”, fent servir expressions de la teoria complotista que assegura que la “raça blanca” està en perill per culpa de la immigració, i que això respon al pla ordit per unes malvades elits jueves. La teoria té arrels en el nazisme i el feixisme, i ha inspirat els atemptats més sagnants del supremacisme blanc dels últims anys, com la matança a l’illa d’Utoya, a Noruega, que va deixar setanta-set morts.
QAnon, als Estats Units, l’ha fet esdevenir pràcticament mainstream, i a Europa l’han defensada tots els líders d’extrema dreta: de Viktor Orbán a Marine Le Pen, passant per Santiago Abascal i un fotimer de membres de Vox (a Espanya comença a calar fort). A Itàlia, fa anys que la Lliga i Germans d’Itàlia la difonen. Fins i tot el líder de “l’ala moderada” de la Lliga, Attilio Fontana, president de la Llombardia, que el gener del 2018 va dir en un discurs contra la immigració: “Hem de decidir si la nostra ètnia, la nostra raça blanca, continuarà existint o serà esborrada.”
Increïblement, els mitjans no havien donat pes a la qüestió fins que n’ha parlat Lollobrigida que, sense despentinar-se, ara diu que no s’havia expressat bé “per ignorància”. Si bé no és el més llest de la classe, Lollobrigida sabia molt bé què deia: el discurs que el seu partit i la Lliga repeteix arreu des de fa anys, sense cap escàndol. Els mitjans italians han tornat a arribar tard. Com pot ser que la teoria estrella del supremacisme blanc sigui el tema de moda a Itàlia aquesta primavera?, es pregunten mentre continuen definint Meloni i el seu govern “de centredreta”.