OBRIR UNA PORTA

L’Estat francès té un llarg historial de repressió lingüística, tant o més contundent que l’espanyol. Fa pocs mesos, ens ho confirmava en una entrevista Ala Baylac, president de l’Associació per a l’Ensenyament del Català (APLEC) a la Catalunya Nord i actual col·laborador de La República: “Forma part de l’ADN de França el fet de no suportar la diferència lingüística o identitària.” Aquest ADN, que els ciutadans de l’altra banda de la frontera han patit des del 1659 (la data del Tractat dels Pirineus, que va segellar la seva annexió a França) ha provocat que la situació de la llengua catalana hi sigui extraordinàriament precària, amb una presència insignificant en l’espai públic, des de les administracions fins als centre d’ensenyament, i, conseqüentment, un ús social molt limitat, tot i que el 35% de la gent el sap parlar.

Aquesta setmana, els batlles d’Elna, Portvendres, Sant Andreu de la Sureda (Rosselló), els Banys, Palaldà (Vallespir) i Tarerac (Conflent) han hagut de comparèixer davant del tribunal administratiu de Montpeller per voler parlar en català en un ple municipal. Una situació insòlita que ha resumit molt bé el batlle d’Elna, Nicolas Garcia: “Sembla impossible que quatre batlles siguin obligats a anar al tribunal perquè han demanat de parlar català en un espai públic.” Malauradament, no només és possible, sinó que la ponent pública del tribunal administratiu de Montpeller ha donat la raó al prefecte i s’ha mostrat contrària al canvi reglamentari argumentant que el fet que primer es parli en català als plens i després es faci la traducció al francès “deixa en una pitjor posició la llengua de la república”. I això, segons el seu parer, és inconstitucional.

La sentència no es farà pública fins al 9 de maig, però el batlle d’Elna, a la sortida del judici, ja va avançar que si el tribunal no els donava la raó, ho portarien davant la justícia europea: “Podem guanyar el cas o perdre’l, però hem obert una porta, ja hem guanyat.” Com a primer pas, ja es plantegen de presentar un recurs d’apel·lació si la sentència no els és favorable. En tot cas, l’episodi que han protagonitzat els alcaldes de la Catalunya Nord posa de manifest, novament, que mentre no disposem d’un estat propi no ens queda altre camí que respondre els impediments per parlar en català als plens municipals, per garantir la immersió a les escoles i per qualsevol altra via que ens porti a la plena normalitat de la nostra llengua. I per avançar cap aquest camí no ens queda altra sortida, manllevant l’alcalde d’Elna, que obrir portes.