VET A TIKTOK

Des de començaments d’aquest any, l’aplicació TikTok està en el punt de mira de diferents governs, sobretot occidentals. Els Estats Units i el Canadà ja han prohibit que la tinguin instal·lada telèfons oficials i de les empreses col·laboradores de les agències federals. La Comissió Europea també ha prohibit el seu ús als funcionaris. I també s’hi han afegit Nova Zelanda i Àustria. Se suposa que es tracta d’una mesura dirigida a evitar riscos en la ciberseguretat, però sincerament sembla més una decisió propagandística que no pas efectiva, tenint en compte que els funcionaris i els càrrecs electes també deuen disposar de mòbils particulars on poden tenir totes les aplicacions que els doni la gana. De fet, malament rai si la seguretat cibernètica d’un estat depèn d’allò que es pengi o es deixi de penjar en una xarxa social que utilitzen milions de persones cada dia. No sé si TikTok representa o no un risc per als governs, i diria que el vet és més aviat el resultat mediàtic de la tensió creixent entre potències. El que em fa por són els efectes d’aquesta aplicació en el dia a dia.

A la major part de la gent tant li fa que TikTok sigui d’una companyia xinesa que potser vulgui aprofitar els enregistraments dels usuaris per millorar tot el que tingui a veure amb el reconeixement facial o per crear personalitats fictícies d’intel·ligència artificial amb aparença humana. L’única cosa que volen es distreure’s passant pantalles per consumir vídeos de pocs minuts i encara menys qualitat, que volen captar uns instants l’atenció sobre qualsevol cosa.

S’ha descrit del dret i del revés el mal que pot fer aquesta xarxa als adolescents i als joves, que són precisament el seu públic principal i que s’hi deixen la capacitat de concentració. Per a la mainada, TikTok s’ha convertit en una manera de relacionar-se amb el món descartant en segons tot allò que no interessa. Pot ser si oferís contingut de qualitat els podria ajudar enormement a ampliar coneixements i a convertir-se en persones amb criteri. Per desgràcia, no deixa de ser un contenidor on tothom pot abocar qualsevol bestiesa i on el que triomfa no són precisament debats i reflexions, sinó filtres per quedar més guapo. I molt em temo que això també agrada força a la majoria d’adults. S’ha de reconèixer que té la seva gràcia veure vídeos infinits de les coses més frívoles. Que t’agraden els gossos? L’algoritme ho detectarà i t’apareixeran milers d’historietes amb els peluts com a protagonistes. T’interessa la cuina? Doncs receptes per a tots els gustos.

El problema és que, a part de perdre el temps, també t’acaben convencent que és indispensable rentar cada dia les dents al gos, a més de comprar-li vestidets ridículs, i que cal gastar-se un dineral en l’últim gadget culinari per fer un ou ferrat de forma quadrada. Ximpleries que ens col·loquen on interessa als que manen: com a simples consumidors sense cap capacitat de crítica.