el turisme estranger torna

El turisme estranger ha tornat per quedar-se. Diversos indicadors i experts assenyalen que aquest estiu Catalunya tornarà a rebre riuades de turistes d’altres països i que, fins i tot, es podria superar el rècord del 2019, amb 19,4 milions de persones vingudes de més enllà dels Pirineus.

Malgrat algunes incerteses com la inflació o la guerra d’Ucraïna, que amenaçaven amb virulència a començament d’any, ara, els preus s’estan moderant, i la societat ja ha entès que el conflicte bèl·lic es dissipa perquè va per llarg. Aquesta distensió, amb totes les precaucions que vulguem, obre la via a deixar-se emportar per una de les experiències que més agrada a milions de persones: viatjar. I Catalunya és un destí atractiu arreu del món per la seva pluralitat d’oferta.

L’any passat, es va tancar amb la recepció de 14,8 milions de turistes estrangers al Principat, una xifra que representava un 155% més que el 2021, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Tot i així, aquestes dades encara no han assolit els nivells previs a la pandèmia, perquè es van quedar en un 23,7% menys que les del 2019. No obstant això, tant la conjuntura internacional com la desaparició gairebé total de la covid, que va trencar l’evolució del sector –ja es parla de treure les mascaretes fins i tot de les farmàcies i residències–, auguren un 2023 igual o superior al millor any turístic de la història de Catalunya.

I què fa pensar en aquesta possibilitat? Doncs diversos factors. Primer, que per Setmana Santa l’ocupació es va situar a l’entorn del 90% a Catalunya i, segon, que les previsions de vols i fins i tot d’arribada de creuers també se situen en la mateixa línia positiva, o més, que abans de la irrupció del coronavirus. La programació de vols a escala mundial per abans de l’estiu mostra una recuperació d’entre el 94 i el 96% dels programats abans de la pandèmia. En aquest moment, 65 companyies operen des de l’aeroport de Barcelona i volen a 155 destinacions, de les quals 37 són internacionals. A més, ja s’han previst noves rutes com les de United Airlines, que connectarà amb Chicago, o Avianca, que volarà des de Barcelona fins a Cali i Medellín, a Colòmbia. L’escandinava Norwegian també avança els seus plans i tornarà a oferir vols des de la capital catalana aquest mateix mes de maig, després de suspendre’ls durant la pandèmia. Quant a la contractació de vols, el segment dels negocis és el que està més ensopit. Això és perquè el món empresarial ha substituït, de moment, molts desplaçaments físics per les reunions telemàtiques.

Per la seva part, l’Observatori del Turisme a Barcelona, afirma que aquest any el Port de Barcelona ha programat l’arribada de 850 creuers, més dels que van arribar el 2019 i l’any passat. Els mesos estrella seran el maig i l’octubre, amb l’arribada d’un centenar cada mes. Sigui com sigui, a final d’any se sabrà del cert tot allò que afecta les xifres i les estadístiques. El cert és que Catalunya ofereix diversitat de cara als visitants, que podran escollir entre sol i platja, amb el lideratge de la Costa Brava i la Costa Daurada; el turisme urbà, amb Barcelona, Girona o Tarragona com a punta de llança, però també els paisatges més tranquils de l’interior del país, amb meravelles com les que ofereix el Pirineu. Tampoc es pot oblidar la variada oferta cultural ni gastronòmica que brinden, sense distinció, bona part de les comarques catalanes.

I tot aquest allau de visitants –que per a uns és molt benvingut i per a d’altres, un problema– obre el debat sobre quin model de turisme necessita Catalunya de cara al futur. Segurament, una de les solucions seria esponjar les zones més concorregudes per traslladar part de la munió de gent a altres destinacions. Tot i així, aquesta alternativa se sol posar damunt la taula sovint, però la solució màgica mai s’acaba de trobar. Entre altres motius, perquè quan un creuer deixa 5.000 persones en un punt determinat durant quatre o cinc hores, el marge de temps per conèixer el territori més llunyà és escàs. El sector i l’administració són els que han de definir el futur turístic de Catalunya, que és un puntal clau per a la seva economia.