A L’ALTURA DE LA SEQUERA

Si no es produeix un canvi sobtat en les previsions meteorològiques, aquest estiu la sequera es convertirà en el principal focus de les nostres preocupacions. Aquest dijous, la NASA va difondre algunes fotografies dels embassaments del nostre país amb un títol ben revelador: Shrinking reservoirs in Catalonia. Els pantans es troben a un 25,3% de la seva capacitat, quan un any enrere estaven al 58,6%. Hi ha un munt d’indicadors, de conseqüències catastròfiques. La sequera pot deixar-nos sense collita d’arròs, de cereals o d’arbres fruiters, amb pèrdues milionàries per al sector. Els bombers, per la seva banda, alerten de la inhabilitació d’alguns punts habituals de subministrament d’aigua per extingir els incendis. I ja hi ha 6 milions d’habitants i 224 municipis que pateixen restriccions d’aigua, amb el perill d’entrar en fase d’emergència per sequera al setembre, un escenari que comportaria restriccions més severes.

Malgrat aquesta situació d’emergència, no sembla que siguem capaços d’afrontar-la tal com requereix. Els primers que no en saben són els responsables públics. Fa alguns dies, els partits van ser incapaços d’arribar a un acord en la taula per la sequera, en teoria, per un tema secundari com les sancions als ajuntaments. I dimarts, el mateix dia que es tancava el canal d’Urgell per primera vegada en els seus 160 anys d’història, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, retreia al govern que condicionés la modernització de la infraestructura a l’aportació del 40% de l’Estat, mentre que la portaveu del govern, Patrícia Plaja, acusava el Ministeri d’Agricultura de no actuar davant les “crides desesperades” que els fan arribar des de fa mesos. Pluja de retrets entre institucions i partits, que semblen estar més pendents del calendari electoral que no pas del drama que ens colpeja i, sobretot, de com podem afrontar-lo en el futur. En realitat, tampoc hi ha cap voluntat de fer front (ni aquí ni enlloc) a la situació d’emergència climàtica que viu el planeta. Les generacions del futur en pagaran les conseqüències. De moment, els mesos que tenim al davant seran complicats, amb mesures impopulars i un xoc inevitable d’interessos en joc. En tot cas, ens caldrà adaptar-nos a la nova realitat i prendre les mesures necessàries per a un futur marcat per la falta d’aigua. Aquesta sequera hauria de convertir-se, tal com ens reclamen els científics, en una oportunitat per demostrar que som capaços d’estar a l’altura de les circumstàncies.