A L’ALTURA DE LA SEQUERA

Si no es pro­du­eix un canvi sob­tat en les pre­vi­si­ons mete­o­rològiques, aquest estiu la sequera es con­ver­tirà en el prin­ci­pal focus de les nos­tres pre­o­cu­pa­ci­ons. Aquest dijous, la NASA va difon­dre algu­nes foto­gra­fies dels embas­sa­ments del nos­tre país amb un títol ben reve­la­dor: Shrinking reser­voirs in Cata­lo­nia. Els pan­tans es tro­ben a un 25,3% de la seva capa­ci­tat, quan un any enrere esta­ven al 58,6%. Hi ha un munt d’indi­ca­dors, de con­seqüències catastròfiques. La sequera pot dei­xar-nos sense collita d’arròs, de cere­als o d’arbres frui­ters, amb pèrdues milionàries per al sec­tor. Els bom­bers, per la seva banda, aler­ten de la inha­bi­li­tació d’alguns punts habi­tu­als de sub­mi­nis­tra­ment d’aigua per extin­gir els incen­dis. I ja hi ha 6 mili­ons d’habi­tants i 224 muni­ci­pis que patei­xen res­tric­ci­ons d’aigua, amb el perill d’entrar en fase d’emergència per sequera al setem­bre, un esce­nari que com­por­ta­ria res­tric­ci­ons més seve­res.

Mal­grat aquesta situ­ació d’emergència, no sem­bla que siguem capaços d’afron­tar-la tal com reque­reix. Els pri­mers que no en saben són els res­pon­sa­bles públics. Fa alguns dies, els par­tits van ser incapaços d’arri­bar a un acord en la taula per la sequera, en teo­ria, per un tema secun­dari com les san­ci­ons als ajun­ta­ments. I dimarts, el mateix dia que es tan­cava el canal d’Urgell per pri­mera vegada en els seus 160 anys d’història, el pri­mer secre­tari del PSC, Sal­va­dor Illa, retreia al govern que con­di­cionés la moder­nit­zació de la infra­es­truc­tura a l’apor­tació del 40% de l’Estat, men­tre que la por­ta­veu del govern, Patrícia Plaja, acu­sava el Minis­teri d’Agri­cul­tura de no actuar davant les “cri­des des­es­pe­ra­des” que els fan arri­bar des de fa mesos. Pluja de retrets entre ins­ti­tu­ci­ons i par­tits, que sem­blen estar més pen­dents del calen­dari elec­to­ral que no pas del drama que ens col­peja i, sobre­tot, de com podem afron­tar-lo en el futur. En rea­li­tat, tam­poc hi ha cap volun­tat de fer front (ni aquí ni enlloc) a la situ­ació d’emergència climàtica que viu el pla­neta. Les gene­ra­ci­ons del futur en paga­ran les con­seqüències. De moment, els mesos que tenim al davant seran com­pli­cats, amb mesu­res impo­pu­lars i un xoc ine­vi­ta­ble d’interes­sos en joc. En tot cas, ens caldrà adap­tar-nos a la nova rea­li­tat i pren­dre les mesu­res necessàries per a un futur mar­cat per la falta d’aigua. Aquesta sequera hau­ria de con­ver­tir-se, tal com ens recla­men els científics, en una opor­tu­ni­tat per demos­trar que som capaços d’estar a l’altura de les cir­cumstàncies.