EL DETECTIU SALVATGE

Aquest 28 d’abril hauria fet 70 anys Roberto Bolaño. Nascut a Xile però format a Mèxic, Bolaño va esclatar a Catalunya. Va arribar a Barcelona, on vivia la seva mare, l’any 1977, i després de passar per Girona i Blanes, es va establir al nostre país. Aquí va donar forma a la seva producció literària més coneguda i celebrada, començant per la novel·la que l’any 1998 li va valer el Premi Herralde: Los detectives salvajes. Bolaño hi apareix a través del seu alter ego Arturo Belano, un poeta mexicà. Aquell vigilant nocturn del càmping de Castelldefels Estrella de Mar, fundador del moviment infrarrealista que buscava trencar amb els cànons literaris establerts i presentar-se com un corrent avantguardista, va aconseguir amb aquest allunyament crear una carrera literària potent i vigorosa. El seu teatre d’operacions era l’inframon del Raval. En aquest barri va trobar els arguments per a les seves obres. El punt neuràlgic de la vida de Bolaño era el número 45 del carrer Tallers, un espai de 15 metres quadrats on, segons Felip Müller, no hi havia dutxa i que tenia el lavabo al passadís. Hi llegia, hi escrivia i la feia petar amb qui l’anava a visitar. I si pel que fos Belano creia que la discussió requeria una altra atmosfera, baixaven fins al Cafè Cèntric, al número 27 del carrer Ramalleres, xamfrà amb Tallers, i allà es passaven hores i hores. Moltes d’aquestes converses, Bolaño les anotava en una senzilla Miquelrius, que adquiria a un preu assequible sense moure’s de casa, al mateix Tallers, 32, a la Imprenta Llenas. En una d’aquestes llibretes es pot llegir una brillant observació que diu: “La meva poesia i la meva prosa són dues cosines germanes que es porten bé. La meva poesia és platònica, mentre que la meva prosa és aristotèlica. Totes dues abominen d’allò que és  dionisíac, però totes dues saben prou bé que aquest aspecte dionisíac és el que ha acabat triomfant.”

Amb aquella pàtina melangiosa, Bolaño observava la crua realitat que vivia i d’això en va sorgir un talent excepcional per convertir-lo en narrador de la cruesa. Recuperar les seves obres i començar per la primera, ens fan entendre molt millor el trànsit per aquesta vida del vigilant nocturn de càmping que es converteix en detectiu salvatge.