ESPORT FEMENÍ I TERROR TRANS

La World Athletics Council, l’entitat internacional reguladora de l’atletisme, ha prohibit a les atletes trans competir professionalment en la categoria femenina, argumentant que les que han passat per una pubertat típica dels mascles humans tenen un avantatge competitiu. La mesura no afectarà cap atleta trans, perquè no n’hi ha cap competint –la decisió, doncs, no està avalada amb proves– i exclourà un grapat d’atletes cisgènere (no trans).

La majoria de dones que queden apartades de la competició produeixen, de forma natural, més testosterona del que és habitual. És el cas de la sud-africana Caster Semenya, que no pot competir amb dones en les categories de 400, 800 i 1.500 metres si no és amb una medicació que li redueixi la testosterona, cosa que ella rebutja. Això seria equivalent a obligar a medicar-se al ciclista Miguel Induráin per accelerar les pulsacions del cor o al nadador Michael Phelps per produir més àcid làctic. La testosterona, però, es considera que és el que garanteix la pretesa superioritat física dels mascles humans. És per això que l’anormalitat del ciclista i el nadador els fa superhomes amb un potencial il·limitat. Semenya, en canvi, és vista com un mascle a mig fer que s’ha de domar.

Les diferències físiques entre els éssers humans fan que no tothom rendeixi de la mateixa manera en tots els esports: ara per ara, és molt difícil que un home blanc arrabassi el rècord dels 100 metres llisos a un home negre, o que les persones primes dominin els campionats de sumo. Tanmateix, les actuals divisions entre esport femení i masculí no estan fetes per celebrar la diversitat corporal de l’espècie humana, sinó per perpetuar la suposada fortalesa dels mascles i la debilitat de les femelles.

La professora de la Universitat de Bath Sheree Bekker explica que algunes categories masculines i femenines s’han adoptat per protegir els homes, i posa d’exemple el patinatge artístic o certes modalitats de tir: s’hi podia competir de forma mixta fins que una dona va guanyar una competició. En el surf, la brasilera Maya Gabeira ha batut rècords mundials d’homes i dones, que han estat escrutats amb criteris diferents que els dels surfistes homes. La segregació per gènere en la categoria individual de natació artística no s’entén si no és pels pitjors resultats masculins. Els cinc-cents dies que l’alpinista Beatriz Flamini ha passat aïllada en una cova s’han vist com una innecessària extravagància. Les curses de Kilian Jornet es consideren un exemple, tan foll com es vulgui, de resiliència humana. Els millors resultats de les dones en les proves per ser astronautes no han evitat que la seva presència sigui testimonial a les naus espacials.

En plena lluita per equiparar el prestigi de l’esport femení al del masculí, es parla més obertament dels factors socials que l’han precaritzat: la poca literatura científica que hi ha sobre les lesions més comunes en les esportistes, l’assetjament sexual, l’escletxa salarial, els mites masclistes i les barreres que impedeixen accedir a certs esports. També es reivindiquen pràctiques físiques fetes majoritàriament per dones o que no es basen en característiques associades a la masculinitat, com la velocitat o la força, i es lluita per incloure lis esportistes intersexuals, trans o no binaris.

Per preservar la superioritat masculina en un moment en què es planteja que l’esport pot ser d’una altra manera, les dones trans són representades per les institucions, tradicionalment masclistes, com llops amb pell de xai que destaroten les conquestes de les dones. El discurs del terror trans redueix la precarietat de l’esport femení a factors biològics que, de retruc, legitimen la inferioritat de les pràctiques en què les dones excel·leixen i imposen un criteri masculí per valorar característiques com la fortalesa o la resiliència. Així doncs, les limitacions a les esportistes trans no s’estan adoptant des del feminisme que reivindica igualtat d’oportunitats entre dones i homes, sinó que formen part de la contraofensiva masclista que vol evitar que aquesta igualtat s’assoleixi.