ESPORT FEMENÍ I TERROR TRANS

La World Ath­le­tics Coun­cil, l’enti­tat inter­na­ci­o­nal regu­la­dora de l’atle­tisme, ha pro­hi­bit a les atle­tes trans com­pe­tir pro­fes­si­o­nal­ment en la cate­go­ria feme­nina, argu­men­tant que les que han pas­sat per una puber­tat típica dels mas­cles humans tenen un avan­tatge com­pe­ti­tiu. La mesura no afec­tarà cap atleta trans, perquè no n’hi ha cap com­pe­tint –la decisió, doncs, no està ava­lada amb pro­ves– i exclourà un gra­pat d’atle­tes cisgènere (no trans).

La majo­ria de dones que que­den apar­ta­des de la com­pe­tició pro­du­ei­xen, de forma natu­ral, més tes­tos­te­rona del que és habi­tual. És el cas de la sud-afri­cana Cas­ter Seme­nya, que no pot com­pe­tir amb dones en les cate­go­ries de 400, 800 i 1.500 metres si no és amb una medi­cació que li redu­eixi la tes­tos­te­rona, cosa que ella rebutja. Això seria equi­va­lent a obli­gar a medi­car-se al ciclista Miguel Induráin per acce­le­rar les pul­sa­ci­ons del cor o al nada­dor Mic­hael Phelps per pro­duir més àcid làctic. La tes­tos­te­rona, però, es con­si­dera que és el que garan­teix la pre­tesa supe­ri­o­ri­tat física dels mas­cles humans. És per això que l’anor­ma­li­tat del ciclista i el nada­dor els fa super­ho­mes amb un poten­cial il·limi­tat. Seme­nya, en canvi, és vista com un mas­cle a mig fer que s’ha de domar.

Les diferències físiques entre els éssers humans fan que no tot­hom ren­deixi de la mateixa manera en tots els esports: ara per ara, és molt difícil que un home blanc arra­bassi el rècord dels 100 metres lli­sos a un home negre, o que les per­so­nes pri­mes domi­nin els cam­pi­o­nats de sumo. Tan­ma­teix, les actu­als divi­si­ons entre esport femení i mas­culí no estan fetes per cele­brar la diver­si­tat cor­po­ral de l’espècie humana, sinó per per­pe­tuar la supo­sada for­ta­lesa dels mas­cles i la debi­li­tat de les feme­lles.

La pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat de Bath She­ree Bekker explica que algu­nes cate­go­ries mas­cu­li­nes i feme­ni­nes s’han adop­tat per pro­te­gir els homes, i posa d’exem­ple el pati­natge artístic o cer­tes moda­li­tats de tir: s’hi podia com­pe­tir de forma mixta fins que una dona va gua­nyar una com­pe­tició. En el surf, la bra­si­lera Maya Gabeira ha batut rècords mun­di­als d’homes i dones, que han estat escru­tats amb cri­te­ris dife­rents que els dels sur­fis­tes homes. La segre­gació per gènere en la cate­go­ria indi­vi­dual de natació artística no s’entén si no és pels pit­jors resul­tats mas­cu­lins. Els cinc-cents dies que l’alpi­nista Bea­triz Fla­mini ha pas­sat aïllada en una cova s’han vist com una inne­cessària extra­vagància. Les cur­ses de Kilian Jor­net es con­si­de­ren un exem­ple, tan foll com es vul­gui, de resiliència humana. Els millors resul­tats de les dones en les pro­ves per ser astro­nau­tes no han evi­tat que la seva presència sigui tes­ti­mo­nial a les naus espa­ci­als.

En plena lluita per equi­pa­rar el pres­tigi de l’esport femení al del mas­culí, es parla més ober­ta­ment dels fac­tors soci­als que l’han pre­ca­rit­zat: la poca lite­ra­tura científica que hi ha sobre les lesi­ons més comu­nes en les espor­tis­tes, l’asset­ja­ment sexual, l’escletxa sala­rial, els mites mas­clis­tes i les bar­re­res que impe­dei­xen acce­dir a certs esports. També es rei­vin­di­quen pràcti­ques físiques fetes majo­ritària­ment per dones o que no es basen en carac­terísti­ques asso­ci­a­des a la mas­cu­li­ni­tat, com la velo­ci­tat o la força, i es lluita per incloure lis espor­tis­tes inter­se­xu­als, trans o no bina­ris.

Per pre­ser­var la supe­ri­o­ri­tat mas­cu­lina en un moment en què es plan­teja que l’esport pot ser d’una altra manera, les dones trans són repre­sen­ta­des per les ins­ti­tu­ci­ons, tra­di­ci­o­nal­ment mas­clis­tes, com llops amb pell de xai que des­ta­ro­ten les con­ques­tes de les dones. El dis­curs del ter­ror trans redu­eix la pre­ca­ri­e­tat de l’esport femení a fac­tors biològics que, de retruc, legi­ti­men la infe­ri­o­ri­tat de les pràcti­ques en què les dones excel·lei­xen i impo­sen un cri­teri mas­culí per valo­rar carac­terísti­ques com la for­ta­lesa o la resiliència. Així doncs, les limi­ta­ci­ons a les espor­tis­tes trans no s’estan adop­tant des del femi­nisme que rei­vin­dica igual­tat d’opor­tu­ni­tats entre dones i homes, sinó que for­men part de la con­tra­o­fen­siva mas­clista que vol evi­tar que aquesta igual­tat s’asso­leixi.