Punts de vista
LA GUERRA DE L’AIGUA
Segons l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, els hotels de cinc estrelles gasten cinc vegades més aigua (545 l/dia) que una persona a casa seva (106 l/dia) o en un hostal (147 l/dia). És a dir, el consum d’aigua per persona i dia va augmentant a mesura que augmenta la quantitat d’estrelles que té l’allotjament. En un reportatge emès per TV3, apareixia la gerent d’un hotel de cinc estrelles dient que havien instal·lat no sé quina galindaina a les aixetes, però que les banyeres no les pensaven treure perquè, és clar, els clients, quan hi anaven, es volien fer un bany.
La setmana següent s’anunciava que, a causa de la sequera, es tancava el canal d’Urgell cinc mesos abans del previst, de manera que només es permetrà als pagesos regar perquè no se’ls morin els arbres, però no per produir fruit, o, dit d’una altra manera, que aquest estiu perdran la collita per falta d’aigua. Al mateix temps, als arrossaires del Delta ja els avisaven: aquesta collita i, de moment, disposaran de la meitat d’aigua. I queda sota la seva responsabilitat plantar si finalment no hi ha prou aigua per acabar de treure la collita endavant. (Ara, que ja han comprat la llavor, els fertilitzats i les màquines, que es paguen a quotes.)
La cosa s’explica sola, però: aquest estiu continuaran oberts i sense restriccions els hotels de quatre i cinc estrelles, els camps de golf, els parcs d’atraccions; a banda, continuaran arribant macrocreuers als ports catalans i es continuarà perdent un 25% d’aigua potable pel mal estat d’algunes canonades. Tot just ara, que els governs s’omplen la boca amb l’Agenda 2030 i els ODS 2017 (Objectius de Desenvolupament Sostenible), ja em perdonareu que no sàpiga entendre que es comenci a retallar pel producte de la nostra terra. Si aquí no es fa cereal ni fruita, s’haurà d’importar de la Xina, d’Ucraïna o del Perú, carregant-se el menjar de proximitat i, de retruc, la qualitat de vida de les persones que viuen aquí. En un país on s’aposti clarament pel turisme, acabarem condemnats a servir sangries als visitants que s’ho poden permetre o a fer d’animadors al Hard Rock de torn. Un Hard Rock que, m’aventuraria a dir, el dia de demà sí que tindrà l’aigua que necessiti.
