ELIT FUNCIONARIAL

El que més sorprèn d’aquest afer des­astrós de les opo­si­ci­ons d’esta­bi­lit­zació per a interins, que es van cele­brar el dis­sabte dia 29 d’abril no és que els opo­si­tors esti­gues­sin anxo­vats a les aules i no es res­pec­tes­sin les distàncies entre exa­mi­nands, ni que alguns es tro­bes­sin amb qüesti­o­na­ris que no els cor­res­po­nien, ni que no es res­pec­tes­sin els cri­te­ris d’ano­ni­mat de les pro­ves, ni que uns vigi­lants per­me­tes­sin anar al lavabo amb el mòbil i uns altres no, ni que tot aquest sidral s’hagi produït perquè l’empresa sub­con­trac­tada, Cegos, hagi vol­gut estal­viar recur­sos humans i mate­ri­als per que­dar-se amb el sucós marge de 1.497.657 euros que li havia de fac­tu­rar a la Gene­ra­li­tat. El que més sorprèn és que cap par­tit polític ni sin­di­cat –inclo­sos la CUP i Cata­lu­nya en Comú, que es con­si­de­ren fora del que se’n diu sis­tema– no s’hagi mani­fes­tat en con­tra de pro­lon­gar l’existència d’una elit labo­ral que es diu fun­ci­o­na­riat, que en el con­text actual és tan caduca, extem­porània, pri­vi­le­gi­ada i eli­tista com ho és la monar­quia per a un sis­tema polític democràtic.