Nicolás García (del Partit Comunista Francès) i Pere Manzanares (activista per la llengua, fundador de Ràdio Arrels), alcalde i tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Elna (Rosselló), 8.450 habitants, tots dos per una coalició d’esquerres, catalanista i ecologista; Maria Costa, alcaldessa dels Banys i Palaldà (Vallespir), 3.580 habitants, escriptora i traductora, independentista, per una candidatura d’independents; Grégory Marty, alcalde de Portvendres (Rosselló),  4.200 habitants, dels Republicans (antic UMP de Sarkozy), d’ascendència catalana, no parla català; Samuel Moli, alcalde de Sant Andreu de Sureda per una candidatura d’independents (Rosselló), 3.300 habitants, i Jean-Louis Salies, alcalde de Tarerac (Conflent), 50 habitants, viticultor, cavaller de la Legió d’Honor. Tots ells han comparegut davant el tribunal administratiu de Montpeller per haver emprat el català o haver-ne permès l’ús com a primera llengua als seus plens municipals. Sabem que ha acabat, de moment, amb una sentència que els obliga a restituir el reglament monolingüe anterior, però tots cinc han decidit que continuen la via judicial, si cal fins al TEDH, amb el suport jurídic d’Òmnium i de tothom que hi vulgui fer una aportació econòmica, per mantenir la seva decisió, tan profundament simbòlica, a l’Estat francès. 

L’Estat francès és un de la vintena d’estats membres del Consell d’Europa que encara no han ratificat la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, promoguda pel Consell d’Europa el 1992. Va signar la Carta el 1999, però amb condicions limitatives, i sense el canvi constitucional pertinent ni una ratificació posterior. Signar-la no serveix per garantir cap millora de l’estatus i l’ús de les llengües minoritzades. El moment en què es va arribar més lluny per aconseguir que es ratifiqués, per pressió de ciutadans, entitats i alcaldes, va ser entre el 2012 i el 2015, amb el govern socialista d’Hollande, tot i que el recorregut es va acabar al Senat pels 188 vots contraris de la dreta i del Partit Radical d’Esquerra contra els 155 favorables. 

Ja veurem fins on arriba el camí que han iniciat els cinc alcaldes del nord: tot i els canvis de les darreres dècades per reconèixer la diversitat i els drets lingüístics dels europeus, Europa ho és dels (grans) estats. Acompanyem-los-hi.