Temps de campanya electoral

Vivim dies intensos, políticament parlant. Eslògans a la ràdio, vídeos a totes les xarxes socials, candidats passejant per carrers i mercats, debats televisius i propaganda a la bústia de casa. Qualsevol recurs és bo, sigui el més tradicional o el més avantguardista, per demanar el vot. I aquesta il·lusió i entusiasme de les diferents formacions que concorren als pròxims comicis del 28 de maig es barreja amb una sensació de cert esgotament de la ciutadania. Perquè la campanya va començar oficialment el dia 12, però fa setmanes i mesos que arrosseguem aquest clima electoral.

Segur que la desafecció té diferents explicacions, però també hi ha exigències que els candidats haurien de satisfer, com exposar un programa amb idees i projectes concrets i arraconar els missatges confusos i els jocs d’artifici. Sobretot perquè el dia 28 ningú pot quedar-se a casa. Decidir qui ha de ser l’alcalde d’un poble o ciutat té unes repercussions directes en la vida social, econòmica, cultural i política dels ciutadans, i no ens podem permetre que, també als ajuntaments, es coli l’extrema dreta.

Alhora, cal tenir en compte que la composició dels plenaris dels 947 municipis catalans també acabarà composant el repartiment dels consells comarcals i les quatre diputacions, espais de poder econòmic perquè gestionen grans pressupostos amb fons europeus i estatals, i polític, perquè configuren i potencien determinades estratègies. Evidentment, per governar-los caldrà que diferents formacions arribin a pactes que poden tenir conseqüències en el conjunt del país. La fragmentació del vot, en la majoria de municipis, farà que les setmanes posteriors al 28 de maig siguin intenses i tenses. I guanyarà qui tingui més habilitats polítiques, perquè durant la campanya electoral d’unes municipals, el factor humà continua sent determinant. Als pobles i a les ciutats mitjanes, sobretot, trepitjar els barris, parlar amb la gent, implicar-se en la vida social i entendre les diferents realitats i preocupacions d’un lloc és important per llegir la tendència de vot. El candidat amb més capacitat de lideratge, més carisma i més empatia pot acabar sobrepassant les sigles d’un partit. I si això es combina amb unes propostes coherents i creïbles aplana el camí fins a les urnes. Malgrat tot, sembla que en molts municipis hi ha una gran bossa d’indecisos que, probablement, acabaran decantant el vot en funció del que passi aquests dies.

Tot i així, més enllà de l’escenari català, el 28 de maig hi ha moltes altres peces en joc. De fet, Pedro Sánchez té molt clar que aquests comicis també són clau per a l’inici de la campanya de les eleccions espanyoles de finals d’any. El PSOE aprofitarà la cita a les urnes en diferents comunitats autònomes com unes primàries de les generals. La setmana passada, el CIS donava uns bons resultat a la candidata balear Francina Armengol però deixava un escenari molt obert que dependrà dels pactes. El mateix que indicava per al País Valencià, on s’imposaria el bloc d’esquerres, i Ximo Puig podria, fins i tot, augmentar el nombre d’escons. Per tant, tots aquests resultats seran transcendents per veure tendències i fer projeccions de futur.

No obstant això, aquest estat de campanya política permanent suposa, sens dubte, un desgast per a l’electorat. Per això, els polítics han de ser capaços d’aportar solucions i d’intentar disminuir determinats problemes però, també, han d’aconseguir que els nivells de participació siguin elevats. Encara que sigui amb el nas tapat, elecció rere elecció cal dipositar el vot a l’urna. No hi ha excusa possible i, en canvi, sí que hi ha molts arguments i ideologies per debatre. Per això, qui vulgui aprofitar aquest temps de campanya té l’oportunitat d’aportar idees, de teixir aliances, de generar complicitats, d’assumir responsabilitats i d’admetre errors. Això pot també donar motius per fer decantar el vot.

Primera parada, 28 de maig. En tenim més a la cantonada.