L’AGENDA MEDIÀTICA NO ÉS MAI INNOCENT

Fa uns anys, Ciutadans va treure’s de la màniga que el problema principal a Catalunya era que el castellà estava perseguit i que això destrossava la convivència. Per qualsevol que conegués una mica el país, era evident que es tractava d’una invenció, i semblava impossible que un discurs tan allunyat de la realitat pogués triomfar. Però ho va fer. Es va posar en marxa una maquinària mediàtica mastodòntica que martellejava nit i dia notícies que no tenien ni cap ni peus, que assenyalaven mestres, que deformaven dades. Un bon gruix de partits van sumar-se al carro per treure’n rèdit electoral, i la catalanofòbia resultant va posar una catifa vermella al debut de Vox, que va trobar-se la feina bruta feta.

Ara, a Cs se l’han cruspit aquells a qui va obrir camí, l’extrema dreta desacomplexada de Vox, que no necessita disfresses liberals per mirar cap a Europa. Però no només resta el seu llegat contra el català, sinó també la capacitat de marcar el discurs de l’extrema dreta i l’agenda mediàtica. Aquestes municipals, en què l’independentisme està pansit, Cs i el seu entorn s’han empescat que el problema primordial a Catalunya són les ocupacions, i han aconseguit que fos el tema de la campanya. Com en el cas del català, l’extrema dreta se n’ha apropiat, i la majoria de mitjans espanyols l’han inflat fins a l’extenuació. I, a sobre, fent propaganda d’una empresa privada que actua sota forma d’escamots paramilitars feixistes i que desfila pels carrers de Barcelona proferint consignes nazis.

Com pot ser que dues cases ocupades a la Bonanova que no suposaven cap problema de convivència amb els veïns s’hagin convertit en el tema central de les informacions electorals? El veritable drama de l’habitatge són els veïns que se suïciden d’impotència quan estan a punt de ser desnonats, o els que han d’abandonar la capital –i les altres grans ciutats catalanes– pels preus desorbitats. Però parlar-ne no afavoreix els interessos econòmics dels qui, al seu torn, donen suport als partits que fan propaganda de Desokupa. L’agenda mediàtica no és mai innocent.