L’AGENDA MEDIÀTICA NO ÉS MAI INNOCENT

Fa uns anys, Ciu­ta­dans va treure’s de la màniga que el pro­blema prin­ci­pal a Cata­lu­nya era que el cas­tellà estava per­se­guit i que això des­tros­sava la con­vivència. Per qual­se­vol que conegués una mica el país, era evi­dent que es trac­tava d’una invenció, i sem­blava impos­si­ble que un dis­curs tan allu­nyat de la rea­li­tat pogués tri­om­far. Però ho va fer. Es va posar en marxa una maquinària mediàtica mas­todòntica que mar­te­lle­java nit i dia notícies que no tenien ni cap ni peus, que asse­nya­la­ven mes­tres, que defor­ma­ven dades. Un bon gruix de par­tits van sumar-se al carro per treure’n rèdit elec­to­ral, i la cata­la­nofòbia resul­tant va posar una catifa ver­me­lla al debut de Vox, que va tro­bar-se la feina bruta feta.

Ara, a Cs se l’han crus­pit aquells a qui va obrir camí, l’extrema dreta des­a­com­ple­xada de Vox, que no neces­sita dis­fres­ses libe­rals per mirar cap a Europa. Però no només resta el seu lle­gat con­tra el català, sinó també la capa­ci­tat de mar­car el dis­curs de l’extrema dreta i l’agenda mediàtica. Aques­tes muni­ci­pals, en què l’inde­pen­den­tisme està pan­sit, Cs i el seu entorn s’han empes­cat que el pro­blema pri­mor­dial a Cata­lu­nya són les ocu­pa­ci­ons, i han acon­se­guit que fos el tema de la cam­pa­nya. Com en el cas del català, l’extrema dreta se n’ha apro­piat, i la majo­ria de mit­jans espa­nyols l’han inflat fins a l’exte­nu­ació. I, a sobre, fent pro­pa­ganda d’una empresa pri­vada que actua sota forma d’esca­mots para­mi­li­tars fei­xis­tes i que des­fila pels car­rers de Bar­ce­lona pro­fe­rint con­sig­nes nazis.

Com pot ser que dues cases ocu­pa­des a la Bona­nova que no supo­sa­ven cap pro­blema de con­vivència amb els veïns s’hagin con­ver­tit en el tema cen­tral de les infor­ma­ci­ons elec­to­rals? El veri­ta­ble drama de l’habi­tatge són els veïns que se suïciden d’impotència quan estan a punt de ser des­no­nats, o els que han d’aban­do­nar la capi­tal –i les altres grans ciu­tats cata­la­nes– pels preus desor­bi­tats. Però par­lar-ne no afa­vo­reix els interes­sos econòmics dels qui, al seu torn, donen suport als par­tits que fan pro­pa­ganda de Desokupa. L’agenda mediàtica no és mai inno­cent.