On hi ha feina?

Un dels dilemes que es troba un jove a l’hora d’escollir què vol estudiar és saber si ha d’optar per competències que realment li venen de gust o bé ha de matricular-se per entrar a les professions més demandades en el mercat laboral. Quan un estudiant es troba en època d’aprenentatge, el més normal és que es decanti per allò que realment li agrada. Però què passa si els estudis elegits estan a la cua de les possibilitat de trobar feina: es decanta per una altra carrera, segueix aprofundint en els coneixements de la seva preferència o aposta per la primera feina que li ofereixen, encara que sigui precària?

No és fàcil escollir. Potser l’ideal seria trobar un equilibri entre allò que agrada i les bones perspectives de treballar en una feina ben remunerada. No obstant això, aquesta quadratura del cercle presenta dificultats, segurament per l’existència de massa paràmetres que ho distorsionen. Un element que pot ajudar els estudiants és disposar d’informació sobre les feines que tenen més sortida, que no sempre coincideixen amb la formació més sol·licitada.

En els darrers temps, l’enginyeria, la informàtica o la salut són els camps que ofereixen més bons resultats a l’hora d’entrar en el mercat laboral. De fet, la carrera amb millor inserció laboral és medicina, amb un 99% de possibilitat de trobar ocupació, segons un rànquing de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigació Econòmica. A més, aquesta carrera obté una puntuació per sobre del 90% de poder cobrar un salari per damunt dels 1.500 euros només d’entrada. Per contra, els estudis d’arqueologia o d’història de l’art són els que presenten més dificultats per aconseguir un contracte. Més enllà de la medicina, l’enginyeria aeronàutica ofereix un 92% de possibilitats de cobrar per sobre dels 1.500 euros amb un 99% de probabilitat de poder treballar en aquesta àrea. La resta d’enginyeries també asseguren resultats molt satisfactoris. A part de la medicina, les deu primeres opcions corresponen al sector tecnològic.

El cert és que cada cop més es busquen professionals que dominin les competències digitals. Els àmbits i ofertes d’ocupació són variats, però totes les empreses i ocupacions, sense gaire excepció, valoren el coneixement o el maneig d’eines digitals. A tall d’exemple, l’ocupació TIC creix a un ritme del 18% i lidera les previsions de contractació, segons la companyia ManpowerGroup, una de les multinacionals més grans en solucions innovadores en estratègia de talent.

Per aquest motiu, creixen moltes professions que abans eren minoritàries, com és els cas dels experts en ciberseguretat, que tracten d’impedir que els hackers obtinguin informació i dades confidencials de les empreses. Es calcula que a l’Estat espanyol es necessiten uns 30.000 experts en aquesta branca. L’altra sortida és per als analistes de dades, sobretot per poder destriar el gran volum d’informació que corre amunt i avall. Algunes estimacions a escala mundial indiquen que a hores d’ara es requereixen més de 300.000 professionals d’aquesta especialitat arreu del planeta. També hi ha força demanda de desenvolupadors de webs, que resulten clau per dur a terme la codificació, el disseny i el manteniment de l’aplicació, que ajuda, sens dubte, a millorar la dinàmica empresarial tant en l’aspecte comunicatiu com de vendes.

D’altra banda, la titulació d’administració i direcció d’empreses (ADE) encapçala la llista dels graus més sol·licitats a l’hora de seleccionar personal, segons dades publicades per Adecco. Infermeria, medicina, biomedicina, enginyeria industrial i relacions laborals i recursos humans són altres graus molt demandats per les companyies.

El mercat laboral ha canviat molt en poques dècades i, per això, sectors que abans tenien poc pes com el medi ambient, l’energia o el món de la intel·ligència artificial ara arriben amb força. Això sí, tant aquests com altres sectors més convencionals requereixen un alt nivell de coneixements tecnològics i digitals. Molts cops, el problema rau en el fet que les necessitats empresarials no coincideixen amb l’oferta de la formació superior, motiu pel qual és clau seguir incentivant la col·laboració entre la universitat i l’empresa.