COMPTE ENRERE

Amb les vota­ci­ons d’aquest cap de set­mana començarem a tan­car la pri­mera fase del tri­atló elec­to­ral que tenim en dansa en poc menys d’un any. Ens queda, encara, el mer­ca­deig per als pac­tes de govern i per als escons dels con­sells comar­cals i de les dipu­ta­ci­ons, però el temps passa volant. Tant, que ja tenim al cim la pre­cam­pa­nya de les elec­ci­ons a les Corts espa­nyo­les –la segona prova– per a les quals els dife­rents líders ja fa mesos que escal­fen motors i parròquies. I després de Nadal, la ter­cera. Un cop des­lliu­rats de les inter­ferències de comi­cis ali­ens, cap dels grups del Par­la­ment de Cata­lu­nya podrà tro­bar cap pre­text per man­te­nir viva una legis­la­tura llas­tada des del pri­mer dia i super­vi­vent sota mínims des de la rup­tura del govern d’ERC i Junts. La qüestió de fons, però, és de què serem capaços els cata­lans en aquest curt ter­mini de temps: de res­sus­ci­tar l’inde­pen­den­tisme com­ba­tiu, d’aco­mo­dar-lo per molts anys en la letar­gia actual o de cer­ti­fi­car-ne la defunció, com pre­go­nen els uni­o­nis­tes que asset­gen el Palau?