EL RACISME DE CADA DIA

Aquesta set­mana hem vis­cut un debat intens sobre el racisme. El deto­nant han estats els insults que va rebre el juga­dor del Real Madrid Vinícius Júnior en un par­tit de fut­bol con­tra el València a l’estadi de Mes­ta­lla. Ha estat un debat sense mit­ges tin­tes, en què s’ha bar­re­jat la sim­pa­tia o l’anti­pa­tia cap a la per­sona insul­tada i el club al qual per­tany amb un debat molt més de fons sobre la dis­cri­mi­nació, que és el que no hauríem de per­dre mai de vista. L’entre­na­dor del Barça, una de les per­so­nes més asse­nya­des de les que s’han mani­fes­tat sobre aquest epi­sodi, ho va expres­sar amb molta clare­dat: “Aquí no hi ha escut. Són per­so­nes. I cal con­dem­nar aquests actes de racisme”.

El debat té a veure amb l’acti­tud de molts afi­ci­o­nats al fut­bol, que apro­fi­ten la impu­ni­tat de la massa per des­car­re­gar tota la bilis que tenen acu­mu­lada i que es dedi­quen a insul­tar àrbi­tres, entre­na­dors, juga­dors i tot allò que es mou damunt el ter­reny de joc. Fa pocs dies, un cone­gut comen­ta­rista espor­tiu afir­mava que els camps de fut­bol s’han con­ver­tit en “un oasi per a la gent male­du­cada”. Té tota la raó. No es tracta d’un pro­blema exclu­siu del fut­bol d’elit. Els con­vido a pre­sen­ciar un par­tit de cate­go­ries infe­ri­ors un cap de set­mana qual­se­vol i a escol­tar, en directe, com alguns pares i mares embo­gits per­den els papers i dei­xen anar tota mena d’impro­pe­ris con­tra el pobre àrbi­tre, amb comen­ta­ris into­le­ra­bles sobre la seva con­dició física o les seves capa­ci­tats men­tals. Aquests dar­rers dies han cir­cu­lat per la selva vir­tual cen­te­nars de vídeos en què es repro­du­ei­xen insults racis­tes, homòfobs o de qual­se­vol tipus con­tra juga­dors o entre­na­dors del Real Madrid, l’Ath­le­tic Club, el FC Bar­ce­lona o el Manc­hes­ter City. Qui els difon, ho fa amb la idea de l’“i tu més” tan arre­lada en el debat fut­bolístic i polític, enve­ri­nats per les pas­si­ons incon­tro­la­bles i la vis­ce­ra­li­tat. Però ens equi­vo­quem. El pro­blema no és que el juga­dor es digui Vini­cius, ni que sigui del Real Madrid, ni tan sols que cai­gui més o menys bé o tin­gui un joc més o menys vistós o reso­lu­tiu. El pro­blema tam­poc és que sigui fut­bo­lista, que jugui a la Lliga San­tan­der o que sigui espor­tista. El pro­blema és l’arre­la­ment del racisme, l’homofòbia, la transfòbia, la gras­sofòbia o qual­se­vol tipus de dis­cri­mi­nació i la impu­ni­tat amb què actuen els que la prac­ti­quen. I davant aquest pro­blema, el dilema que tenim és molt clar: o el com­ba­tem amb con­tundència, sense dei­xar-ne pas­sar ni una, o hi pren­drem mal com a soci­e­tat.