EL RACISME DE CADA DIA

Aquesta setmana hem viscut un debat intens sobre el racisme. El detonant han estats els insults que va rebre el jugador del Real Madrid Vinícius Júnior en un partit de futbol contra el València a l’estadi de Mestalla. Ha estat un debat sense mitges tintes, en què s’ha barrejat la simpatia o l’antipatia cap a la persona insultada i el club al qual pertany amb un debat molt més de fons sobre la discriminació, que és el que no hauríem de perdre mai de vista. L’entrenador del Barça, una de les persones més assenyades de les que s’han manifestat sobre aquest episodi, ho va expressar amb molta claredat: “Aquí no hi ha escut. Són persones. I cal condemnar aquests actes de racisme”.

El debat té a veure amb l’actitud de molts aficionats al futbol, que aprofiten la impunitat de la massa per descarregar tota la bilis que tenen acumulada i que es dediquen a insultar àrbitres, entrenadors, jugadors i tot allò que es mou damunt el terreny de joc. Fa pocs dies, un conegut comentarista esportiu afirmava que els camps de futbol s’han convertit en “un oasi per a la gent maleducada”. Té tota la raó. No es tracta d’un problema exclusiu del futbol d’elit. Els convido a presenciar un partit de categories inferiors un cap de setmana qualsevol i a escoltar, en directe, com alguns pares i mares embogits perden els papers i deixen anar tota mena d’improperis contra el pobre àrbitre, amb comentaris intolerables sobre la seva condició física o les seves capacitats mentals. Aquests darrers dies han circulat per la selva virtual centenars de vídeos en què es reprodueixen insults racistes, homòfobs o de qualsevol tipus contra jugadors o entrenadors del Real Madrid, l’Athletic Club, el FC Barcelona o el Manchester City. Qui els difon, ho fa amb la idea de l’“i tu més” tan arrelada en el debat futbolístic i polític, enverinats per les passions incontrolables i la visceralitat. Però ens equivoquem. El problema no és que el jugador es digui Vinicius, ni que sigui del Real Madrid, ni tan sols que caigui més o menys bé o tingui un joc més o menys vistós o resolutiu. El problema tampoc és que sigui futbolista, que jugui a la Lliga Santander o que sigui esportista. El problema és l’arrelament del racisme, l’homofòbia, la transfòbia, la grassofòbia o qualsevol tipus de discriminació i la impunitat amb què actuen els que la practiquen. I davant aquest problema, el dilema que tenim és molt clar: o el combatem amb contundència, sense deixar-ne passar ni una, o hi prendrem mal com a societat.