Examen d’exàmens

Un examen d’exàmens és com es planteja aquest 28-M, ja que més enllà del resultat específic en cadascun dels municipis, les eleccions tenen una lectura general evident i marquen una tendència de la qual les formacions prendran bona nota.

S’examinen els líders i els partits. Ho faran Jordi Turull i Laura Borràs al capdavant de Junts en la decisió de la formació, perquè així ho ha va determinar la militància, de sortir l’octubre passat del govern de la Generalitat que compartien amb ERC. Ara, es pronunciarà l’electorat. I és que aquesta és la primera cita amb les urnes d’ençà de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer del 2021 i una oportunitat per posar el termòmetre en les forces independentistes que conformaven la malmesa majoria del 52% i els seus pilots. En aquest sentit, el republicà Pere Aragonès també passa la primera avaluació a les urnes des que la formació governa en solitari l’executiu català i des del camí que ha emprès en els últims mesos i que l’ha portat a pactar els pressupostos de la Generalitat amb el PSC. El 28M suposa igualment un control per a una CUP nascuda com a força municipalista al territori i que fa quatre anys va patir una forta reculada fins al punt de quedar fora de l’Ajuntament de Barcelona. Les municipals semblen, igualment, una de les darreres oportunitats per al PDeCAT –ara deslligat de JuntsxCat– per demostrar que realment hi ha l’espai entre Junts i Esquerra que aspiren a ocupar els David Bonvehí.

De Salvador Illa es posa a prova l’aposta per allargar la mà als republicans per acordar els comptes i, en general, el projecte basat en el “sentit comú” amb la proclama “d’abandonar la queixa” i passar a l’acció que abandera el socialista en campanya i en la política catalana, així com una assimilació amb el PSOE que no sempre ha caracteritzat el PSC.

Però Ada Colau és, sens dubte, qui més s’hi juga el 28-M. L’alcaldessa i candidata dels comuns a la reelecció a la capital catalana posa a prova la gestió feta en els últims vuit anys a l’Ajuntament barceloní, amb una aposta per la pacificació de la ciutat durament criticada per l’oposició i també per alguns sectors, sobretot econòmics i empresarials, que pensen que Barcelona s’està tancant en si mateixa. El tempteig a Colau també és un tempteig als comuns, ja que si l’alcaldessa no passa la revàlida la formació perdrà el que probablement és el seu gran actiu.

L’auditoria és, igualment, per a la dreta constitucionalista, amb Ciutadans en les seves hores més baixes, expulsat d’arreu on era elecció rere elecció i que, ara, bàsicament, lluita per la supervivència de la formació. Mentrestant, el PP espera que la desfeta dels taronges li serveixi per recuperar el terreny que ha anat perdent a Catalunya, amb la incògnita de si l’antic vot als aleshores d’Inés Arrimadas –que ara lluiten amb Anna Grau per Barcelona– anirà als populars o bé al PSC.

Al doble examen català, nacional i municipal, se li ha d’afegir l’espanyol. Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Yolanda Díaz han convertit, de facto, el 28-M –amb municipals i autonòmiques en dotze comunitats– en la primera volta de les eleccions estatals previstes per a final d’any, amb el focus posat en Catalunya però, sobretot, en el País Valencià. En uns comicis de primeres vegades, també és l’estrena del duel d’aquest abast entre el líder del PSOE i el del PP, elegit l’abril del 2022. A la prova espanyola s’hi confronta el model socialista, amb normes com la llei d’habitatge, amb l’alternativa amb pàtina de moderació inicial del popular, que ha acabat parlant més d’ETA en aquests quinze dies que en els últims cinc anys. Díaz, mentrestant, recapta suports per a la seva estrena a tocar del 2024, mentre Podemos intenta recuperar el percentatge perdut per la irrupció en el panorama polític de Sumar que detecten les enquestes.

El macroexamen ha marcat el desenvolupament de la campanya, molt ideològica però poc arriscada. Hi ha dos motius que expliquen la prudència: un és que, amb un escenari més fragmentat que mai i un 30% d’indecisos, els candidats eren conscients que qualsevol error els penalitzaria. El segon, i més determinant, són els acords. Perquè, en realitat, la nota final del 28-M la decidiran els pactes.