Afinals dels anys seixanta del segle passat, un jove estudiant d’arquitectura de la Universitat del Sud de Califòrnia, Gary Anderson, va decidir presentar-se a un concurs de disseny. Una empresa de cartró demanava un logotip per poder identificar els seus productes com a reciclables. Anderson no tenia un especial interès pel disseny, però va provar sort perquè els requisits que es demanaven no eren gaire complicats: el logotip havia de ser en blanc i negre i s’havia de reconèixer clarament encara que es reduís a una mida molt petita. Va optar per dibuixar tres fletxes formant un triangle, en referència als tres passos del reciclatge: separar els materials, tractar-los i fer-los servir per fabricar productes nous. Com que els primers esbossos li van semblar una mica simples, es va inspirar en les mandales i en la Cinta de Moebius per doblegar les fletxes en angle sobre si mateixes. El resultat va ser el símbol del reciclatge que tots coneixem avui dia (com el de la imatge). Anderson va guanyar el concurs el 1970 –entre el jurat hi havia dissenyadors de gran prestigi– i va cobrar l’equivalent a uns 20.000 euros actuals. Els va invertir a marxar a fer un màster a Suècia i es va oblidar de la seva única i exitosa experiència com a dissenyador. Les bases del concurs establien que no tindria drets d’autor: si no hagués estat així, segurament ara seria una de les persones més riques del món. Tot i que en la dècada dels setanta el símbol no es va fer servir gaire, a partir dels vuitanta i a mesura que l’ecologisme va començar a prendre impuls, es va anar incorporant a diferents productes. Primer el paper i el vidre, després els plàstics, fins a tornar-se omnipresent. A Europa també s’utilitza, tot i que el logotip oficial per indicar que un envàs és reciclable són dues fletxes –un blanca i una negra– formant una rodona.

En qualsevol cas, la creació d’Anderson podria tenir els dies comptats als Estats Units, ja que l’Agència de Protecció del Medi Ambient (EPA), juntament amb milers d’entitats d’ecologistes i ciutadans particulars, han demanat a la Comissió Federal de Comerç que es retiri el logotip. El motiu és que s’està utilitzant per a l’anomenat greenwashing: fer veure que s’adopten mesures respectuoses amb el medi ambient que en realitat no ho són i que busquen benefici econòmic. Treure el logotip genèric i substituir-lo per informació concreta sobre els materials amb què s’empaqueten els productes és bàsic perquè els consumidors siguin conscients del que compren i no es quedin satisfets simplement separant la brossa a casa. El món de les deixalles és massa opac i mou molts de diners. Aquí, les entitats ecologistes també reclamen que l’administració, i sobretot les grans empres productores de béns de consum, facin la seva part per evitar que la taxa de reciclatge baixi per sota del 40%, molt lluny dels objectius europeus. No té sentit que una joguina de plàstic reciclable no pugui anar al cubell groc perquè no té forma d’envàs i que, en canvi, hi llencem ampolles de plàstic fosques, que literalment no es reciclen per culpa del color. I el que cal, sobretot, és recordar que més important que el reciclatge és la reparació, la reutilització i la reducció.