Va entrar en política de bracet d’Albert Rivera i amb la voluntat de superar el seu valedor, com a mínim en allò que feia referència a l’ús i abús del populisme i la capacitat per inventar conflictes. Les seves aparicions al Parlament, amb una gesticulació desmesurada des de l’escó o sortint al faristol amb una bandera espanyola o amb llaços grocs arrencats de la via pública, quedaran per a la història del parlamentarisme català. Aquesta setmana ha anunciat que deixa la política, precisament quan el seu partit s’enfonsa. Adeu-siau.