MÉS ELECCIONS

La setmana que deixem enrere havia de ser la de la digestió dels resultats de les eleccions municipals, que en alguns casos ha requerit una ingesta precipitada d’antiàcids i que en d’altres ens tindrà a tots i a totes pendents dels pactes i les maniobres dels partits fins poques hores abans de la constitució dels ajuntaments, prevista per al 17 de juny. En tot cas, mentre alguns ciutadans es dedicaven a repassar els resultats del seu poble o del seu barri, mentre els analistes i els militants feien mà de la calculadora per comprovar qui havia baixat o havia pujat més, el president del govern espanyol es va treure un conill del barret i va anunciar que avançava les eleccions per renovar el Congrés. La immensa majoria dels ciutadans acostumen a associar la data del 23 de juliol a les cues per anar a la platja o la muntanya, però ara caldrà afegir (per als que vagin a votar, és clar) les desfilades pels col·legis electorals, per obra i gràcia de Pedro Sánchez i els interessos del seu partit.

Aquesta, però, no ha estat l’única sorpresa de la ressaca electoral. De resultes d’aquest anunci, l’endemà mateix, el president de la Generalitat va proposar un “front democràtic pels drets i les llibertats” amb vista a les eleccions espanyoles. En una compareixença solemne al Palau de la Generalitat, Aragonès va donar per fet que la victòria del PP i Vox en les eleccions municipals i autonòmiques de diumenge es traduirà a les espanyoles, i va fer una crida a “defensar Catalunya” perquè “el govern de la dreta i l’extrema dreta espanyoles que vindrà a l’Estat representarà un atac fonamental contra els consensos bàsics”. De moment, l’acollida de la resta de partits catalans a l’anunci presidencial (català) no ha estat, si ens atenem a la sessió de control al Parlament, excessivament favorable. De fet, tampoc ho ha estat entre alguns acòlits del seu partit, com ara Joan Tardà. I el mateix president d’ERC, Oriol Junqueras, es va apressar a puntualitzar que en cap cas es tractava de recuperar la llista única. Sigui com sigui, sembla que l’anunci ha servit per refer alguns ponts entre les dues principals formacions independentistes, que fa mesos que viuen immerses en una guerra caïnita sense treva. En tot cas, és molt possible que les eleccions espanyoles no siguin les darreres que s’avancin. A Catalunya, el govern no té suports estables i viu pendent de la calculadora del PSC. No sembla gaire probable, doncs, que aquesta legislatura s’esgoti. Que no us agafi per sorpresa si l’endemà de les eleccions us convoquen a unes altres eleccions.