Dit d’una altra manera

Fa unes setmanes vaig anar a fer una xerrada sobre una novel·la a un institut on es fan cicles. Em van citar a la biblioteca. Hi havia una professora de guàrdia i una noia que, segons em van informar, estava castigada (mirava el mòbil). Vaig preguntar si tenien la novel·la en qüestió i es veu que no, que no, que no en tenien, de llibres de ficció per prestar. La setmana passada descobríem que Catalunya és a la cua de la comprensió lectora en l’educació primària. Segons les dades de l’informe PIRL 2021, la comprensió lectora dels alumnes està 14 punts per sota de la mitjana espanyola, que a la vegada, està 7 punts per sota de la mitjana europea. Dit d’una altra manera: a grans trets, els nens catalans de quart de primària no entenen una merda del que llegeixen.

La notícia que s’espera immediatament després d’aquests resultats és la dimissió del conseller d’Educació. De fet, haurien de sortir a demanar disculpes tots els consellers d’Educació de l’última dècada, perquè és evidentr que a aquests resultats no s’hi arriba en quatre dies. I la culpa no és de les criatures, evidentment. (El mes passat se sabia que gairebé la meitat d’aspirants a mestre havien suspès la flamant nova prova d’aptitud personal.)

Han sortit experts de tota mena a intentar donar una explicació de la desfeta (però si no m’erro, diria que des de la Generalitat encara no s’han donat explicacions oficials). Hi ha qui assenyala la complexa situació demogràfica i social del país. N’han culpat la pandèmia. Per descomptat que hi ha qui s’ha afanyat a aprofitar per carregar contra la immersió lingüística. Però a ningú –ehem!– se li acut que abaixar les ràtios i assegurar-se que la biblioteca de cada centre en primer lloc existeixi, i en segon, que sigui un espai atractiu per als alumnes i no una sala sense bibliotecària on van a parar els castigats és clau. Que hi hagi docents i equips directius que facin mans i mànigues perquè no es noti que falten recursos no vol dir que no hi hagi un problema gros. Un jovent que creix sense entendre el que llegeix és carn de canó. O dit d’una altra manera, per als que vagin peix en comprensió lectora: aboqueu diners en Educació.