Que ve el llop electoral!

Passades unes eleccions municipals de les quals malgrat el vot de càstig cap a les forces independentistes sembla que ningú ha volgut extreure cap lliçó, les generals comencen a escalfar motors. Després de l’anunci sobtat de Pedro Sánchez convocant uns comicis en ple mes de juliol, amb la meitat de l’electorat cansat i la resta de vacances, les forces d’esquerra a les Espanyes aprofiten per continuar escenificant les seves diferències com si es tractés d’un espectacle de televisió, i confirmant que allò de la unitat, el front comú i l’actuació conjunta contra l’avenç de la dreta maligna no funciona. De fet, aquest missatge constant que molts han acabat convertint en un dogma està perdent pistonada ràpidament entre l’electorat i, el que és pitjor, pot acabar provocant un efecte contrari de conseqüències imprevisibles. O no tan imprevisibles. Demonitzar l’adversari culpabilitzant-lo absolutament de tot i preveient que estant a les seves mans arribarà poc més que l’apocalipsi pot convèncer la ciutadania fins a cert punt, i sempre que l’alternativa que se li ofereixi tingui totes les garanties que serà millor. No s’hi val a assenyalar la palla a l’ull de l’adversari quan al nostre tenim una biga que gairebé ens deixa cecs. Com tampoc s’hi val a acabar responsabilitzant la gent de no voler votar o de votar malament i posar-se les mans al cap per uns resultats que, si s’acaben produint, no haurien de ser cap sorpresa per a ningú en tant que eren prou evidents si tan sols s’hagués parat una mica més d’atenció. A l’Estat espanyol la força de la dreta se sustenta en un vot fidelitzat que l’esquerra sempre ha envejat. Diuen que els votants emprenyats del PP no deixaran mai d’anar a les urnes per molt que el partit o el líder de torn no els faci el pes i que, en canvi, els votants de l’esquerra manifesten sense gaires escarafalls el rebuig als seus representants quedant-se a casa. L’abstenció a Catalunya en les eleccions del 28-M es va enfilar al 44,4% de l’electorat, i això que eren les més properes al ciutadà. Veurem què passarà el 23 de juliol, quan això de les urnes a molts els quedi “massa lluny”.