El front ampl(i)e

Fa una setmana, ERC i Junts bramaven a la lluna proposant un front ampli que es podria qualificar d’autodeterminista perquè dir-li independentista potser seria massa càndid. Deien que es tractaria de consensuar objectius comuns per afrontar les eleccions del 23-J i també una possible majoria conservadora a les Corts espanyoles. I com que, pocs dies després, ambdues formacions han arribat a un consens perquè Anna Erra presideixi el Parlament, podria ser que les dues novetats, tan pròximes, hagin fet l’efecte d’una il·lusió als partidaris de la unitat tàctica de l’independentisme. Doncs abans d’obrir les ampolles de cava, val més que mirin bé com arreu del país ja s’han començat a concretar aliances municipals en què els republicans, els juntaires i els cupaires es continuen fotent els plats pel cap, en molts casos amb el PSC de comodí, sense cap recança ni memòria sobre què ni qui representa aquest partit. Per si ens havíem oblidat que, en comptes d’un front ampli, el que tenim és un gran ramat de fronts amples que s’obstinen a trencar-se les banyes.