Munta-t’ho bé

“Ara és moment de pas­sar-ho bé. Canya d’estiu, beu, salta, riu i munta-t’ho bé”, can­ten Els Pets. Amb aquest ritme l’any 1993 van entrar a totes les cases cata­la­nes; Munta-t’ho bé es va con­ver­tir en la cançó de l’estiu de TV3. “Per fi ha arri­bat el temps de festa. Anem al poble del cos­tat. Que tinc tan­tes ganes de gresca...”, van ento­nant. Bé, segur que amb aques­tes poques estro­fes ja l’esteu taral·lejant. És ine­vi­ta­ble. Hi ha músiques que, mal­grat el pas del temps, ens acom­pa­nyen com una banda sonora vital i ens situen al mig de la plaça del poble un dis­sabte de festa major. De fet, pro­ba­ble­ment part de l’èxit dels de Cons­tantí és aquest vin­cle intens amb mol­tes gene­ra­ci­ons. Les seves cançons les hem escol­tat i ballat amb els pares i tiets, però també amb els cosins ado­les­cents. Pocs grups han estat capaços de superar les bar­re­res gene­ra­ci­o­nals com ho han fet Els Pets. A través de les seves lle­tres ens par­len de nosal­tres, de les coses més quo­ti­di­a­nes, de pre­o­cu­pa­ci­ons i dub­tes, de futurs incerts i de les com­pli­ca­ci­ons inhe­rents a la vida. I ho fan amb natu­ra­li­tat, amb sin­ce­ri­tat, amb sen­zi­llesa, amb certa espon­taneïtat.

No sobre­ac­tuen, ni ges­ti­cu­len més del compte, ni bus­quen una falsa modèstia, ni són estra­fo­la­ris (i que no s’enfa­din aquells que bus­quen tot això en els grups musi­cals, perquè ja sabem que sobre gus­tos no hi ha res escrit). Però el públic cele­bra i recom­pensa l’acti­tud i el saber fer d’Els Pets dalt de l’esce­nari. Perquè ens agra­den les músiques que són autènti­ques, ter­re­nals i que ens con­nec­ten amb dife­rents rea­li­tats, de vega­des amb enyo­rança i d’altres amb gran efer­vescència. “Un bany al mar amb la lluna plena”, segueix dient la cançó. Aque­lla imatge apa­rent­ment idíl·lica d’un ves­pre d’estiu, quan tot és pos­si­ble, quan els amors són fugaços, quan les hores tenen un altre ritme, quan una con­versa ens sem­bla la més espe­cial. Perquè la vida és bonica però de vega­des com­pli­cada, tant se val.

Doncs aquest estiu farà trenta anys que Els Pets van dir-nos que la qüestió és mun­tar-s’ho bé. Efec­ti­va­ment, mol­tes coses han can­viat tres dècades després. De fet, el 1993 va ser també l’any que el Par­la­ment va decla­rar Els sega­dors himne naci­o­nal de Cata­lu­nya o que Bill Cli­ton va esde­ve­nir pre­si­dent dels Estat Units.

Tot ha virat, però Els Pets seguei­xen acom­pa­nyant-nos i, fins i tot, els podem gau­dir en algun poble durant la festa major i can­tar amb ells els grans clàssics –Bon dia o Bona nit– i les lle­tres més recents. Perquè, com sem­pre, el públic res­pon.

I com que ten­dim només a fer grans elo­gis als grups del moment, a aquells que estan més de moda o que han tret una cançó que ha acu­mu­lat milers de repro­duc­ci­ons, he deci­dit que pagava la pena agrair-los la seva constància, la seva vita­li­tat, la seva coherència i la seva gran con­tri­bució al rock català.

De vega­des, anem man­cats de refe­rents però n’hi ha que han sabut con­ver­tir-se en la banda sonora de mol­tes gene­ra­ci­ons. I ara que arriba l’estiu i que la música ens acom­pa­nyarà alguns ves­pres, recu­pe­rem també els seus èxits. Cele­brem que fa trenta anys que Els Pets van ser els pri­mers que van fer la cançó d’estiu de TV3 i que Munta-t’ho bé segueix for­mant part de les nos­tres llis­tes musi­cals.