Meloni, Salvini i els policies que torturen

A Itàlia, aquests dies estan sortint a la llum casos aberrants de tortures, pallisses, vexacions i abusos extrems per part de forces de l’ordre contra immigrants i persones vulnerables. El cas més recent és el del comissariat de Verona, on hi ha cinc policies arrestats i desenes d’investigats. Segons la procuradoria de Roma, els policies de Verona detenien persones vulnerables pel carrer sense motiu, les duien a comissaria i allà les apallissaven i humiliaven. Tots, immigrants. “Després de les pallisses, ens obligaven a fer les nostres necessitats a terra i ens feien servir de fregona”, ha explicat amb resignació un dels supervivents, un senyor gran sense llar. Segons la jutge que instrueix el cas, un dels motius que expliquen les atrocitats comeses pels policies és “perquè odien els immigrants”.

Tants anys atiant l’odi cap als immigrants han donat fruits. I ara que els principals promotors d’aquests discursos d’odi ocupen el poder, la sensació d’impunitat per part dels agressors i de desemparament per part de les víctimes s’ha disparat. Amnistia Internacional ha avisat que els casos de tortures s’expliquen perquè a Itàlia “hi ha un clima que fomenta l’acarnissament contra persones vulnerables”. Totes les organitzacions que tenen cura dels drets humans han constatat que des que l’extrema dreta és al poder les agressions racistes i homòfobes han crescut exponencialment.

Després de diversos ultimàtums de l’ONU, Itàlia va aprovar el 2017 que la tortura fos delicte. Fins aleshores, l’extrema dreta, que ha tingut molta força des que el 1994 Berlusconi va dur-la al poder, ho havia impedit. Ara que són al govern, Meloni i Salvini volen abolir el delicte de tortures perquè, segons diuen, “la policia ha de poder fer la seva feina”. Des d’Aministia Internacional consideren molt greu la situació a Itàlia: si Meloni fa el que ha promès i aboleix el delicte de tortura, “milers de casos com el de Verona quedaran impunes”, alerten. L’extrema dreta vol desmantellar la democràcia de mica en mica, i sempre comença pels més vulnerables.