La infrainversió a Catalunya, una decisió d’Estat

Fa decennis que el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol registra xifres desorbitades, que poden anar dels 15.000 milions d’euros anuals fins als 20.000 milions. Aquesta situació que maltracta tots els catalans no és casualitat, sinó que respon a una estratègia ben delimitada pels poders de l’Estat, que actuen al marge del color del govern de torn. I no és una coincidència perquè només hi ha una manera d’arribar a aquestes quotes tan altes de recursos que marxen i ja no tornen: reduint vergonyosament la inversió pública espanyola a Catalunya any rere any. I per què? Doncs senzillament perquè Catalunya, que representa el 16% de la població i el 18% del pes del PIB espanyol, quedi diluïda i no torni a ser mai més la locomotora econòmica de l’Estat espanyol. Recordem que ara aquest lideratge l’ostenta la comunitat que presideix la populista Isabel Díaz Ayuso.

El darrer informe presentat per la patronal Foment del Treball diu que el dèficit inversor en infraestructures al Principat és de 40.000 milions d’euros des del 2009 fins ara. La Cambra de Comerç de Barcelona conclou que aquest dèficit supera els 50.900 milions d’euros. Si algú pot pensar que aquestes quantitats són el reflex dels anys de govern del PP s’equivoca, perquè només en el darrer exercici la xifra de dèficit d’inversió supera els 5.000 milions. I això passa quan a Madrid hi ha el govern més progressista de la història recent i quan la ministra del ram és la catalana Raquel Sánchez. A tall d’exemple, només cal recordar que el primer semestre del 2022 La Moncloa va executar només el 16% de la inversió prevista a Catalunya; per contra, a la Comunitat de Madrid la inversió efectiva entre el gener i el juny va ser molt més alta, ni més ni menys que d’un 52%. Algú se n’estranya? Curiosament, però, a casa nostra el vots del PSC no paren de créixer, com tampoc paren de créixer les avaries de Rodalies, que disposa d’una de les partides més infradotades, fet que cal revertir amb urgència.

Podria acabar l’article recordant les grans obres que mai s’acaben, una de les quals és el corredor mediterrani, però l’objectiu avui no és només parlar d’infraestructures, sinó de grans projectes que passen de llarg de Catalunya amb el beneplàcit dels grans poders de l’Estat.

Fins no fa gaire, l’automobilística Volkswagen, que té les instal·lacions a Martorell, volia construir una gran fàbrica de bateries per a vehicles elèctrics a l’àrea de Barcelona, però quan van començar les negociacions amb les autoritats de Madrid de seguida es van esvair les possibilitats per ubicar-la aquí. Després es va estar marejant la perdiu durant uns mesos fins que es va anunciar que es faria a Sagunt. A partir del 2026, amb una inversió de 3.000 milions d’euros, hi haurà la planta, amb una capacitat inicial de 40 GWh, que suposarà la creació de 3.000 llocs de feina directes i entre 25.000 i 30.000 d’indirectes.

Fa pocs dies també s’ha sabut que Tesla estudia la possibilitat d’instal·lar una gran fàbrica a València que podria comptar amb una inversió de 4.500 milions d’euros. El fet d’ubicar la megafàbrica de Volkswagen al País Valencià tanca moltes portes a Catalunya, un país tradicionalment industrial al llarg del temps.

Un altre camp en què pinten bastos per a Catalunya és el de l’hidrogen verd. Després d’un inici optimista per al Principat, s’ha evaporat l’alegria en veure’s reduïdes les ajudes públiques, que s’han destinat a altres llocs. Hi ha quatre projectes que formen part de la primera convocatòria del Projecte Important d’Interès Comú Europeu Hy2Tech per donar suport a la investigació en hidrogen verd. Es tracta d’un projecte al País Basc (Sener), Astúries i Navarra (Nordex), Sevilla (H2B2) i també a Madrid, Valladolid i Barcelona (Iveco). 

Grans projectes passen de llarg per la voluntat de l’administració espanyola. Mentrestant, Catalunya pugna per poder ser una referència en el disseny de microxips a través del Barcelona Supercomputing Center. De fet, ja ha obtingut algunes inversions d’Intel i Cisco. El govern ha demanat a Madrid poder construir una planta de prototips de xips al costat del sincrotró Alba. La resposta no ha arribat, però amb els governs de l’Estat posant-s’hi d’esquena, algú creu que Catalunya tornarà a liderar projectes engrescadors?