Ustrell i l’escala mecànica de vidre

Ricard Ustrell pre­sen­tarà El matí de Cata­lu­nya Ràdio la tem­po­rada que ve. Si res no can­via, el pro­per curs qua­tre homes esta­ran al cap­da­vant dels prin­ci­pals mati­nals radiofònics del país, tant entre set­mana –Ustrell a Cata­lu­nya Ràdio i Jordi Basté a RAC1– com al cap de set­mana –Roger Escapa a la ràdio pública i Xavi Bundó a la pri­vada–. Actu­al­ment, tant TV3 com Cata­lu­nya Ràdio estan diri­gi­des per homes, Sig­frid Gras i Jordi Borda, res­pec­ti­va­ment, i les àrees d’infor­ma­tius, esports, i con­tin­guts, pro­gra­mació i cul­tura de TV3 també tenen homes al cap­da­vant –docu­men­tació i direcció adjunta l’encapçalen dones–. A Cata­lu­nya Ràdio, només l’àrea de con­tin­guts d’antena i de pro­ducció tenen una dona com a res­pon­sa­ble prin­ci­pal.

Als mit­jans de comu­ni­cació, el pre­do­mini d’homes en posi­ci­ons de lide­ratge –sobre­tot en els gra­ons més alts de l’equip direc­tiu– és habi­tual, mal­grat que ja fa ben bé dues dècades que la majo­ria d’estu­di­ants a la car­rera de peri­o­disme són dones. Segons l’Asso­ci­ació de Premsa de Madrid, qua­tre de cada sis estu­di­ants de peri­o­disme a Espa­nya entre el 2011 i el 2015 eren dones. Un informe del 2019 de l’Asso­ci­ació de Dones Peri­o­dis­tes de Cata­lu­nya reco­llia que les dones ocu­pa­ven un de cada tres seients als comitès edi­to­ri­als –els que deci­dei­xen què es publica cada dia– i que dos de cada deu direc­tors de mit­jans cata­lans eren dones. L’asso­ci­ació con­cloïa que les dones tenien més pos­si­bi­li­tats de diri­gir mit­jans d’àmbit local o de titu­la­ri­tat pública. L’estudi afe­gia que les pre­sen­ta­do­res de tele­visió solen tenir una vida més curta davant la pan­ta­lla, a causa de la pre­ferència dels mit­jans per dones joves. L’afir­mació la cor­ro­bora un estudi de Mèdia.​cat del 2014: de mit­jana, les pre­sen­ta­do­res dels pro­gra­mes de tele­visió de les prin­ci­pals cade­nes cata­la­nes i espa­nyo­les eren sis anys més joves que els pre­sen­ta­dors. Als d’humor, la diferència era de catorze anys; als infor­ma­tius, de tretze.

El cas del peri­o­disme, una pro­fessió amb majo­ria de dones però en què els homes ocu­pen els llocs més alts de res­pon­sa­bi­li­tat i de pres­tigi –i, per tant, amb més remu­ne­ració–, no és un fet aïllat. Es tracta d’un exem­ple del feno­men ano­me­nat escala mecànica de vidre, i vin­dria a ser el con­trari del sos­tre de vidre. Si el sos­tre de vidre és una metàfora per expli­car el con­junt de fac­tors que difi­cul­ten que les dones puguin arri­bar als llocs més alts de res­pon­sa­bi­li­tat de cada sec­tor pro­fes­si­o­nal, l’escala mecànica de vidre fa referència a aquells fac­tors que faci­li­ten que els homes blancs cisgènere arri­bin als llocs més alts de poder als sec­tors pro­fes­si­o­nals on són mino­ria.

El con­cepte va ser creat per Chris­tine L. Willi­ams el 1992, després d’haver com­pa­rat les tra­jectòries pro­fes­si­o­nals de dones i homes esta­tu­ni­dencs a infer­me­ria, ense­nya­ment, tre­ball social i docu­men­tació bibli­o­tecària. Recer­ques poste­ri­ors han iden­ti­fi­cat pos­si­bles cau­ses per expli­car per què els homes ascen­dei­xen més ràpida­ment en pro­fes­si­ons femi­nit­za­des –fins i tot més de pressa que altres homes en sec­tors amb majo­ria mas­cu­lina!–, com ara el fet que les dones dedi­quen més temps a tas­ques de cura de nens, malalts i per­so­nes grans, cosa que les du a reduir la jor­nada labo­ral o a aban­do­nar durant un temps el mer­cat labo­ral; o que els este­re­o­tips de gènere que asso­cien lide­ratge a mas­cu­li­ni­tat duguin a les orga­nit­za­ci­ons a pro­mo­ci­o­nar homes.

Així doncs, en les pro­fes­si­ons amb majo­ria de dones, els fenòmens del sos­tre de vidre i l’escala mecànica de vidre poden arri­bar a actuar alhora: els homes no només tenen pri­vi­le­gis a l’hora d’arri­bar a dalt de tot, gràcies als els este­re­o­tips sobre lide­rat­ges d’homes i dones, sinó que també es bene­fi­cien dels obs­ta­cles que tenen les com­pa­nyes per ascen­dir –jor­na­des a temps par­cial per la cura dels fills, infra­va­lo­ració de les capa­ci­tats de lide­ratge, etc. Aquesta situ­ació ens recorda, un cop més, que el mas­clisme és una hidra de dos caps: un cap és el pri­vi­legi dels homes i l’altre la dis­cri­mi­nació envers les dones. Si només en tallem un, farem curt a l’hora d’erra­di­car-lo. Així doncs, no n’hi ha prou que les redac­ci­ons dels mit­jans siguin paritàries, o amb majo­ria feme­nina. Les volem veure, lle­gir i escol­tar, manant.