Exili i concili

El recurs que la defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí presentarà al Tribunal de Justícia de la UE i la instància dels tribunals belgues que hagin de resoldre una possible petició d’extradició a Espanya donen encara molt de recorregut als independentistes catalans exiliats a Brussel·les per projectar la voluntat d’autodeterminació del poble català arreu d’Europa. Tant, que cada dia que passa es corrobora que aquest front de lluita ha estat, és i serà una aportació tan imprescindible com la d’aquells que han sofert la repressió des de l’interior. Des del primer dia, però, es va demostrar que era necessari que uns i altres agrupessin esforços i estratègies i, al cap del temps, un cop vist com han anat les coses, es pot assegurar que si hi hagués hagut conciliació i col·laboració entre l’exili i l’interior els resultats haurien estat molt diferents. És inconcebible com, encara ara, uns i altres s’obstinen en l’exercici de la desconfiança i en les mirades de reüll per damunt de les trinxeres d’organitzacions fidels que han aixecat al seu voltant.