Exili i concili

El recurs que la defensa de Car­les Puig­de­mont, Toni Comín i Clara Pon­satí pre­sen­tarà al Tri­bu­nal de Justícia de la UE i la instància dels tri­bu­nals bel­gues que hagin de resol­dre una pos­si­ble petició d’extra­dició a Espa­nya donen encara molt de recor­re­gut als inde­pen­den­tis­tes cata­lans exi­li­ats a Brus­sel·les per pro­jec­tar la volun­tat d’auto­de­ter­mi­nació del poble català arreu d’Europa. Tant, que cada dia que passa es cor­ro­bora que aquest front de lluita ha estat, és i serà una apor­tació tan impres­cin­di­ble com la d’aquells que han sofert la repressió des de l’inte­rior. Des del pri­mer dia, però, es va demos­trar que era neces­sari que uns i altres agru­pes­sin esforços i estratègies i, al cap del temps, un cop vist com han anat les coses, es pot asse­gu­rar que si hi hagués hagut con­ci­li­ació i col·labo­ració entre l’exili i l’inte­rior els resul­tats hau­rien estat molt dife­rents. És incon­ce­bi­ble com, encara ara, uns i altres s’obs­ti­nen en l’exer­cici de la des­con­fiança i en les mira­des de reüll per damunt de les trin­xe­res d’orga­nit­za­ci­ons fidels que han aixe­cat al seu vol­tant.